Cau un 88% el nombre de corbs marins que hivernen a l’Alt Ter

Un estudi realitzat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic ha posat de manifest una disminució alarmant del corb marí gros a les comarques d’Osona, el Ripollès i una part de la Selva. Segons les dades recopilades pels voluntaris del Grup d’Anellament de Calldetenes des del 2019, només s’han observat 104 exemplars enguany, una xifra baixa comparada amb el màxim enregistrat de 852 exemplars l’any 2011.

Per això, els investigadors assenyalen que la disminució dràstica podria ser atribuïda a la climatologia de les zones de cria i d’hivernada, però també destaquen altres factors, com la caça, que podrien estar contribuint a aquesta davallada poblacional, segons informa l’ACN. D’altra banda, l’estudi també va registrar una recuperació notable de l’ànec collverd, amb 1.357 individus comptabilitzats aquest any, indicant una tendència positiva després d’una forta davallada poblacional el 2020. A més, la merla d’aigua mostra una tendència a l’alça, amb 69 exemplars detectats el 2023, tot i que lleugerament inferior a l’any anterior.

Entre les observacions destacades, s’han registrat diverses espècies d’ardeids com el martinet blanc, el bernat pescaire, l’agró blanc i l’esplugabous, que són hivernants a l’Alt Ter, tot i amb abundàncies desiguals. En un toc d’originalitat, el cens també va destacar l’observació de dues espècies poc habituals a la zona, com ara  la gamba verda, normalment pròpia d’aiguamolls litorals. Una altra espècie curiosa observada durant el cens va ser el pela-roques. Enguany, a causa de la sequera perllongada que ha patit la conca del Ter, el nivell dels embassaments de Sau i Susqueda es van situar a mínims històrics i això va permetre deixar al descobert més parets i penya-segats òptims per a aquesta espècie.

Aquest cens anual, coordinat pel CERM i amb la participació de diverses entitats i voluntaris com el Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes - Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN - IEC) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, ofereix informació per al seguiment i la conservació de la biodiversitat de la zona.