Rec Madral, “abocada” a tancar per la pèrdua progressiva d’abonats

“Estem abocats a tancar.” Ho reconeix Carles Mallart, fundador de les empreses subministradores d’aigua potable Rec Madral i Riera de Cabanyes. El motiu: la constant pèrdua d’abonats de les urbanitzacions en què operen les dues empreses, provocada pels processos de municipalització del servei d’aigua, la retirada de la concessió o l’impuls de serveis alternatius.

“Quan es municipalitzi l’aigua a Vidreres a finals d’aquest any, tancarem Riera de Cabanyes. Ja vam perdre Lloret de Mar, i a l’empresa no li queda més recorregut. Haurem perdut tots els abonats”, reconeix Mallart. El mateix recorregut li espera a Rec Madral un cop l’Ajuntament de Llagostera hagi executat les obres d’una nova canalització, paral·lela a la de Rec Madral, per dur l’aigua potable fins als dipòsits que abasteixen les urbanitzacions de Selva Brava i Font Bona: “Després ja només ens quedarà Malavella Parc, a Caldes de Malavella, i La Mata, a Llagostera. Ens quedaran uns 500 abonats del més de 6.000 que havíem tingut.” Mallart, jubilat i retirat del dia a dia de l’empresa des de fa sis anys, calcula que “ d’aquí a un any i mig o dos”, Rec Madral ja serà història. “Això ja no és viable, ens quedarem amb un sol empleat. Ens han acompanyat a tancar”, denuncia l’empresari.

En l’origen dels problemes que afecten Rec Madral i Riera de Cabanyes hi ha la deixadesa en el servei que ha prestat als seus abonats. Des de fa anys, les seves xarxes han quedat obsoletes per la falta d’inversió. Les avaries hi són constants i els talls d’aigua a les urbanitzacions on opera són el pa de cada dia. Una abonada de Font Bona, a Llagostera, assegurava que el 2022 van estar 58 dies sense aigua. Aquest mes de juliol van tenir un tall que va durar divuit dies consecutius.

Els problemes amb Rec Madral, que s’allarguen ja una dotzena d’anys, han fet que governs locals com els de Vidreres, Lloret de Mar o Llagostera moguessin fitxa per tal que els veïns d’aquestes urbanitzacions tinguin un servei fonamental digne. Mallart, però, es defensa i assegura que la culpa és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): “Fa més de vint anys que no hem actualitzat tarifes. L’ACA no ens ha deixat fer-ho. Els costos han anat augmentant, i no hem pogut invertir.” Segons Mallart, quatre sentències judicials li donen la raó, però ara el mal ja està fet. Durant anys no s’han fet les inversions necessàries i Rec Madral ja no té marge de maniobra.

La liquidació de Rec Madral i Riera de Cabanyes, però, portarà cua. Les dues empreses acumulen cap a 15 milions d’euros de deute amb l’Agència Tributària de Catalunya. L’ACA confirma que el global del seu deute és pel cànon de l’aigua –més recàrrecs i interessos–, que tant Rec Madral com Riera de Cabanyes sí que han cobrat als abonats. A més, Carles Mallart assegura que també demanarà compensacions als consistoris. “Demanarem el que creiem que és nostre”, diu en referència a algunes poques inversions fetes per Rec Madral, com ara la renovació de la xarxa de Font Bona.