Gràcia no es resigna a la massificació

A l’entrada al carrer Verdi hi ha una rata gegant remant sobre un riu d’ampolles de plàstic. Els visitants s’hi acosten i, amb els mòbils enlaire, esperen darrere d’una tanca que un vigilant els doni pas. “Veus, és això el que menys m’agrada: les cues”, comenta el Ramon Riera, un fotògraf que en arribar ha girat cua cap a un altre carrer menys transitat. A la part baixa del barri, el carrer Llibertat espera tranquil. Va guanyar el primer premi l’any 2018 amb La Granja, i alguns visitants opinen que aquest any podria ser un dels premiats. Uns moais, les representacions monolítiques gegants de l’illa de Pasqua, són un reclam impactant, però les cues són més amunt, a Verdi, Progrés, amb els seus insectes gegants, una recreació de la pel·lícula Bitxos, o fins i tot al carrer Tordera, que va obtenir el segon premi l’any passat i que aquest any s’ha vestit de modernisme. “La gent juga a cavall guanyador, i aquest any hem tingut més ajut”, explica el Charlie, vocal de l’associació de veïns, que veu any rere any com les festes “estan morint d’èxit”, i destaca que aquest és dels pocs carrers que han optat per no tenir servei de bar “perquè l’objecte principal és el guarnit”.

Al carrer Verdi sí que hi ha bar. I van de bòlit per atendre la gent. En una de les parets, quatre forats esperen una placa que acreditarà que els veïns porten més de 100 anys fent la festa major. Però els organitzadors no amaguen l’estrès. “Això amb el temps s’ha convertit en un parc temàtic i hem de mirar la manera de revertir-ho”, diu el Carles, de l’associació Verdi del Mig, que lamenta que al final siguin els veïns els que menys gaudeixin d’una festa que munten ells.

Al carrer Perla, la Mar Tristany atén els nens mentre ven samarretes. Aquest any el carrer ha volgut escenificar el viatge d’una femta des d’un lavabo fins a la Barceloneta. En aquesta claveguera es veuen també moltes rates, com al carrer Verdi, però també cigarretes, tàmpaxs, compreses, escarabats, claus, anells... quasi tot fet amb material reciclat. La Mar n’està orgullosa, de la feina feta, però admet que no s’ha pogut moure en tot el matí, que no ha pogut visitar ni el carrer de sota. “Ho faré més tard, si tinc temps...”.

A dins del local de l’Associació de Veïns Joan Blanques de Baix tot són curses. Ara unes olives, ara unes patates. Hi ha bar, sí, però també bon humor. “Hi ha gent que va a concurs i gent que va a fer festa. Nosaltres anem a fer festa amb una mica de gust”, resumeix el vocal de la junta Josep Bonet. I al final, una cosa porta a l’altra, i aquest any és un dels carrers que més emocionen. El tema és la màgia. El nom Ada Cada Bra i la majoria de les mirades es dipositen en unes cartes gegants que hi ha al sostre. “Les cartes estan superbé”, comenta la Maria Puig mentre fa una foto als seus dos fill, rodejats de daus, conills, barrets de copa alta i jocs de màgia. “Les cartes són llums”, explica Bonet, que com altres associacions saben que competir amb Verdi no és fàcil, però que tenen altres prioritats pensant en el futur. “Un dels reptes de molts carres és atreure gent jove. Necessitem força, no per confeccionar però sí per muntar i donar forma a les creacions”, comenta.

L’Anna Magrasó, de la junta de l’associació de veïns del carrer Llibertat, treu dramatisme a tots aquells que es queixen de massificació. Ella és jove i ho relativitza. “Totes les festes boniques, com la Patum o els Sanfermines, estan gentrificades i massificades. Del que es tracta és de buscar un model més sostenible”, opina. Sap que no és fàcil, però també destaca que “encara que ho aixequi la gent del carrer, ve molta gent de fora, i també molts estrangers, a ajudar. I això també és maco”.

El Carlos Medina, fuster, és un d’aquests enamorats, que ha ajudat algun cop i ja s’ha ofert a fer-ho l’any vinent als veïns del carrer Progrés. “Jo vaig viure vuit anys al carrer Verdi, en diagonal amb el cinema Verdi, i m’apassiona aquest treball d’artesania.” El que per a ell és important és rescatar objectes del carrer, reciclar-los i donar-los nova vida. “Que el que hi ha al carrer serveix per guarnir els carrers”, subratlla.

Ahir va ser el primer dia de les festes de Gràcia. Molta gent, escarmentada d’altres anys, va matinar per visitar els carrers molt d’hora. Buscant no haver de fer cues, fugint de la massificació. “Fa anys que vaig dir que amb el temps s’haurien de fer els carrers més grans per acollir tants visitants”, comentava el Raül, que acompanyava el seu pare en una visita tranquil·la. “Ens agrada veure el resultat de la feina que han fet els veïns, que hi han dedicat moltes hores de la seva vida. Gaudim de cada detall”, comentava.

El Carlos, en canvi, hi va anar tot el dia. Al matí va fer els carrers de dalt i a la tarda pensava visitar els de sota de travessera de Gràcia. “No tot és Verdi, jo diria que molta gent està una mica cansada... Carrers com Llibertat, Fraternitat o Progrés han presentat propostes interessants altres anys... Ja ho veurem...”, ressaltava.

La Francesca, que acompanyava la seva mare, la Núria, de 94 anys, s’ho agafava amb calma. “Primer anirem a esmorzar i després ja ho veurem... M’han dit que el carrer Perla està molt bé. Veurem si hi arribem. De totes formes, la festa no té res a veure amb quan jo era petita. I no és que digui que ara és pitjor, però sí que caldria respectar una mica el descans dels veïns...”

En aquesta edició, a banda dels 23 carrers, s’han decorat 42 balcons, portalades i botigues. El lliurament dels guardons serà dijous a les sis de la tarda.