L’Ateneu Igualadí fa 160 anys
L’entitat aplega serveis, espais i iniciatives que dinamitzen la vida social i cultural de la ciutat
L’Ateneu és un dels grans protagonistes de la festa major d’Igualada, amb visites guiades i exposicions
L’educació i les arts escèniques són dos dels pilars de l’entitat
L’aniversari coincideix amb la celebració de la festa major
A mitjans del segle XIX, Igualada bullia d’activitat amb desenes i desenes de fàbriques tèxtils que ocupaven bona part de la població de la capital de l’Anoia. El 1863, quatre teixidors que es reunien sovint en un cafè de la Rambla –Antoni Vila Ratera, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany– es van decidir a impulsar alguna iniciativa per fomentar la instrucció del sector obrer, sense cap objectiu sindicalista o anarquista. De seguida la idea va sumar més impulsors, que van trobar la complicitat del religiós Marià Ferrer i Estruch per crear un centre instructiu que posés la cultura a l’abast de tothom. Era l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que es presentava en societat el 25 d’agost d’ara fa 160 anys. Aquell mateix mes de setembre es posaven en marxa les escoles nocturnes de l’Ateneu sota la direcció del Pare Marià, escolapi a Barcelona fins que l’any 1835 s’exclaustra i es dedica a l’ensenyament.
L’Ateneu igualadí es va emmirallar en l’Ateneu de Barcelona, fundat tres anys abans. De fet, el d’Igualada és el segon ateneu més antic de Catalunya.
Inicialment, l’Ateneu es va establir en diferents espais, un dels quals va arribar a ser incendiat el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. Acabada la guerra, l’Ateneu s’instal·la al carrer d’Òdena, en una sala anomenada “la Carraca”, on es va organitzar espai per a teatre, esbarjo i les classes. Però l’èxit de l’entitat l’empeny a buscar un espai més ampli i comença la construcció de la seu actual, inaugurada el 1878. L’any 1900 es va completar l’edifici amb un nou teatre, incendiat i reconstruït novament a principis del segle XX.
Amb el pas dels anys, l’Ateneu va anar creixent en activitat i en espais. L’escola, el cafè, la biblioteca, el camp d’esports... Després de la Guerra Civil, l’Ateneu va ser confiscat i convertit en “Centro Nacional” fins que va poder ser recuperat amb l’arribada de la democràcia.
La presidenta de l’Ateneu Igualadí, Mireia Claret, valora aquesta capacitat de supervivència i adaptació de l’entitat: “Que Igualada tingui des de fa més de cent seixanta anys un espai on trobar-se, celebrar, debatre, gaudir de les arts escèniques, el teatre, la música, la dansa i el cinema…, i que mai hagi deixat de tenir-lo, és un luxe. Crec que sense l’Ateneu el caràcter igualadí no seria el mateix. Per tant, si fem anys és perquè tenim el nostre lloc en el món, en l’àmbit de la cultura; i tot això és gràcies a la societat igualadina, a la seva activitat associativa, als seus anhels de millora, a la seva creativitat…”
Protagonista de la festa
L’aniversari de l’entitat coincideix amb la celebració de la festa major d’Igualada, que tindrà l’Ateneu com a protagonista d’una de les activitats estel·lars, les visites guiades. Entre el dimarts 22 i el divendres 25 d’agost, els assistents podran descobrir la història i les curiositats de l’entitat i de la seva seu, al carrer de Sant Pau de la capital de l’Anoia. L’activitat és gratuïta però cal inscripció al web tiquetsigualada.cat.
Obrir portes és l’essència de l’entitat i d’aquesta celebració. Mireia Claret explica: “Ens plantegem aquest cent seixantè aniversari com una redescoberta de l’Ateneu i com una festa: obrir l’espai de la pista, des de Sant Joan fins a setembre, per oferir-lo a les entitats, realitzar-hi activitats i mostrar que volem que la gent s’apropi a l’Ateneu i el faci seu.”
A més de les visites, l’Ateneu Igualadí és el protagonista de dues exposicions aquests dies. A l’Arxiu Comarcal de l’Anoia es recorre la seva història a través d’imatges i documentació del seu fons i dels arxius de l’entitat, explicant les diferents vessants de la seva activitat: educació, teatre, música... I al Museu de la Pell, la celebració dels 160 anys de l’Ateneu es fa amb una exposició de 18 objectes que serveixen per apropar a la ciutadania aquest segle i mig llarg de trajectòria. Un bust del Pare Mariano, els plànols originals del teatre, el llibre d’honor de l’Ateneu –amb signatures tan il·lustres com les de Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Pompeu Fabra i Lluís Companys–, una taula i una cadira del cafè o els telers de l’Escola de Teixits, serveixen com a testimoni de la llarga i fructífera història de l’entitat. Al centre, un dels vitralls del saló central, sortits del mateix taller on es van fer els del Palau de la Música Catalana.
L’educació, un dels pilars
La formació era una de les principals preocupacions dels fundadors de l’Ateneu i això ha fet funcionar l’escola des del primer dia. A la formació bàsica es va sumar l’ensenyament de música i de teoria i pràctica de teixits. El 1920 s’inaugurava el palau escolar, on ja es van impartir classes amb la metodologia de la pedagoga italiana Maria Montessori, basada en alliberar el potencial de cada infant en un ambient estructurat. L’any 1924 es va fundar l’Associació d’estudiants de l’Ateneu, que entre altres activitats va formar una petita biblioteca que en pocs anys va arribar a tenir uns 5.000 volums. El fons es va integrar, el 1999, a la Biblioteca Central d’Igualada. Més recentment s’ha afegit la llar d’infants a l’oferta educativa de l’Ateneu. Des de l’any 2020, les escoles de l’Ateneu formen part de la xarxa pública.
El pols cultural
Des dels seus inicis i encara avui, per als igualadins l’Ateneu és sinònim de cultura. Teatre, música o cinema omplen els diferents espais de l’entitat des de fa un segle i mig. Quan va obrir portes, el teatre igualadí era un dels més grans i moderns del país, amb més d’un miler de butaques. Entre les representacions que s’hi van fer destaca la Yerma interpretada per Margarida Xirgu, el novembre del 1935, amb la presència a la platea de Federico García Lorca.
Després d’anys de decadència de la sala, l’Ajuntament va assumir la reforma i gestió del teatre, que va reobrir el 1995. Avui acull una variada programació d’arts escèniques, així com esdeveniments de tot tipus.
El cinema ha estat present a l’Ateneu des dels inicis. El 1906 van començar les projeccions a la mateixa sala del teatre, que veuria l’arribada del cinema sonor i el color. L’aparició d’altres sales a la ciutat va anar reduint el pes del cinema a l’oferta cultural de l’Ateneu. A principis dels anys vuitanta, el cinema agafa una nova embranzida amb el naixement del Cineclub Ateneu, que encara avui porta a la ciutat una selecció de films de qualitat sovint difícils de trobar en altres espais. El gener del 2013 va tancar portes el Kursal, el darrer cinema comercial que quedava a Igualada. La manca d’iniciatives privades del sector de l’exhibició va fer que l’Ajuntament impulsés i financés una sala de cinema a l’Ateneu. És l’Ateneu Cinema, que des del 2016 ocupa el buit en cinema comercial que durant tres anys va tenir la capital de l’Anoia. El 2021, l’herència d’una igualadina aficionada al cinema va contribuir a obrir una segona sala de cinema en un altre espai de l’Ateneu. L’entitat té un paper actiu en l’organització del Zoom Festival, que acull als seus espais cada mes de novembre des del 2003. Nascut com a mostra de cinema per a televisió, amb l’evolució del sector s’ha acabat obrint a altres formats i gèneres audiovisuals.
La música també ha tingut un lloc destacat en la vida de l’Ateneu, sobretot des de la creació del Conservatori de Música, el 1920. Amb el lideratge del mestre Joan Just, es va impulsar la Banda de Música i l’Orfeó de l’Ateneu. Cicles com Músiques de Butxaca continuen posant banda sonora a l’entitat.
Els fundadors de l’Ateneu pretenien millorar la vida dels igualadins en tots els àmbits, i això va incloure també la pràctica de l’esport. L’any 1916 es va crear la secció d’esports i tres anys després es va constituir l’Sporting FC Ateneu Igualadí, el primer equip de futbol de la ciutat. Encara avui, la llavor esportiva de l’Ateneu dona fruits. L’equip hereu d’aquells pioners, l’Ateneu-Penya Blaugrana d’Igualada, continua en competició i té una desena d’equips de base masculins i femenins. Ja no juguen al camp del Xipreret, el primitiu estadi que va crear l’Ateneu i que va ser l’epicentre de l’esport igualadí durant bona part del segle XX. L’entitat va vendre els terrenys a l’Ajuntament als anys vuitanta i avui hi ha un parc, un institut i espais per a la pràctica esportiva.
Tot passa per l’Ateneu
Més enllà de l’educació, la cultura i l’esport, l’Ateneu ha recollit sempre el batec de la ciutat. Espais de diàleg i creació, publicacions i certàmens literaris, espais per a entitats, seccions esportives... És difícil trobar un àmbit de la societat que no estigui representat a l’Ateneu, que el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’Ateneu ha caminat junt amb la ciutat fent costat a iniciatives de tot tipus, com ara acollint els estudis d’una de les primeres televisions locals de la comarca, Anoia TV, o les urnes de l’1 d’Octubre. Tot plegat adaptant-se als canvis de la societat, com demostra el nou espai de creació digital liderat pel col·lectiu Malla.
Des d’aquest any, un mural a la mateixa plaça de l’Ateneu recorda una de les cites imprescindibles de l’entitat cada 1 de gener. Milers d’infants porten la seva carta al patge Faruk, l’emissari dels Reis d’Orient a Igualada i un dels protagonistes de la festa més genuïna de la ciutat.
Igualada s’ha fet seu l’Ateneu i l’Ateneu ha evolucionat durant aquests 160 anys junt amb la ciutat. El somni d’aquells quatre teixidors sembla més que complert.
