Societat

SOCIETAT

Emma Igual, la resistència com a llei de vida

La cooperant, primera víctima catalana per la invasió russa a Ucraïna, era la fundadora de Road to Relief

La cooperant Emma Igual (31 anys) ha estat la primera víctima catalana en la invasió russa d’Ucraïna. Divendres un atac de l’exèrcit rus contra vehicles de l’ONG Road to Relief va resultar letal. En l’explosió també hi va morir el voluntari canadenc Anthony Tonko Ihnat. El metge alemany Ruben Mawick, i un voluntari suec, Johan Mathias Thyr, van ser ferits de gravetat. Igual, amb una llarga experiència en altres conflictes internacionals, no era cap inconscient quan va viatjar a la zona més calenta dels combats (Donetsk i Bakhmut), però al cap de poc temps va advertir uns perills desconeguts fins i tot per ella mateixa. Ho va explicar fa uns mesos al Tot es mou de TV3: “He estat a l’Afganistan i Síria, però el fet diferencial a Ucraïna és que això és una guerra total, com les d’abans, amb trinxeres, mines i míssils.”

Aquests perills no van fer enrere Gemma Igual, que portava a la sang el combat per alleugerir les víctimes de qualsevol conflicte. La seva àvia s’havia escapat d’adolescent de l’Holocaust a Àustria i va ser adoptada per una família catalana. La resta de la família havia mort als camps de concentració nazis. Es va especialitzar en l’ajuda als refugiats i en acció humanitària, sobretot amb nens. Es va formar a Berkeley (Califòrnia) i en la Creu Roja, i va viatjar a Grècia, Birmània, el Marroc i Kenya. Va formar part de la delegació juvenil d’Amnistia Internacional i va treballar en programes de les Nacions Unides en favor de les persones més vulnerables i també per avaluar l’impacte del canvi climàtic.

Amb la invasió russa a Ucraïna va fundar Road to Relief juntament amb el cooperant francès Henri Camenen i amb pocs mitjans va decidir jugar-se-la a favor dels que més pateixen. Va establir la seu de l’ONG a la ciutat ucraïnesa de Sloviansk, on el 1941 més de mil jueus van ser afusellats pels nazis: “Hem evacuat milers de persones. Depèn del cas, però els portem amb parents de regions més segures. També tenim una xarxa de refugi i contactes per portar-los a Europa, ajudar-los a trobar feina, que tinguin ingressos i contactar amb altres organitzacions que els puguin acollir”, explicava Igual, que ressaltava orgullosa que la seva crida havia permès a centenars de voluntaris de tot el món participar en el suport a la causa.

“Hi ha gent de tot el món que ho continua deixant tot enrere i ve aquí per arriscar la seva vida”, hi afegia la cooperant, que rematava el seu discurs demanant donacions i suport financer per cobrir l’ajut mèdic i alimentari que el grup oferia cada dia a les zones més vulnerables del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Girona torna a recordar la revolta d’Stonewall amb una nova placa

girona
Societat

Inauguren un faristol a la Rambla en record de la primera manifestació LGTBI de l’Estat

Barcelona
Societat

Homenatge a una persona sense llar morta fa poc a Badalona

Badalona
administracions

SOM Roses reclama recuperar els plans de millora de la circulació

roses

Nou projecte per posar un vitrall dissenyat per Rafael Masó a l’església

verges
Infraestructures

Demores a l’aeroport del Prat per una línia de tempestes

Barcelona

Celrà recorda l’antifeixista Guillem Agulló amb un parc i una escultura

celrà
Urbanisme

Barcelona aprova un pla urbanístic que situa els nous tanatoris prop dels cementiris

Barcelona
Urbanisme

Barcelona remodelarà els jardins del Doctor Fleming

Barcelona