Tots els desitjos de Najat

Costa d’entendre que un esperit lliure i pregoner de la llibertat com és Najat El Hachmi, una dona que s’ha hagut de guanyar la llibertat a pols, i a risc de caure, hagi estat objecte de crítica ferotge per part d’un col·lectiu, l’LGTBIQ+, que la va rebutjar com a veu escollida per obrir, ahir al vespre, les festes de la Mercè. Però així ha estat, encara que sembli impossible, perquè no hi pot haver pregó de festa major a Barcelona sense crítica contestatària, ni pregoner o pregonera que en el seu discurs no deixi en evidència aquells que li negaven el dret a la paraula.

Des del faristol del Saló de Cent, l’escriptora que va viure la infantesa al Marroc i la joventut a Vic, de fa ja molts anys barcelonina, des de sempre i per sempre dona, i simplement dona, va obrir ahir el sarau de quatre dies de festa a la capital del país recordant que, per desgràcia, i per vergonya, i malgrat la incomoditat de molts, aquesta ciutat no respon encara als desitjos de llibertat plena que un dia la van portar a instal·lar-s’hi.

El Hachmi va relatar la “tria dolorosa” que va haver de fer al seu moment entre “llibertat i pertinença”, és a dir, entre el desig de fer la seva vida com una dona lliure o la vida que li volien fer viure a casa seva, i va advertir que avui hi ha moltes nenes a la ciutat que viuen el dolorós tràngol de veure coartada la seva llibertat. Tota la intervenció, carregada d’humanisme, feminisme i ciutadania, va ser un clam perquè el seu desig íntim de llibertat que va aconseguir fer realitat aleshores s’estengui a tots els racons de la ciutat i a totes les dones. “Perquè cap de nosaltres ha nascut per sotmetre’s”, va proclamar.

El Hachmi va parlar també de la llibertat que suposa el fet d’obtenir la ciutadania i no haver de demanar permís de manera periòdica i humiliant a cap administració per poder viure al país i a la ciutat on has escollit fer-ho.

Alliberada en la paraula, i alliberada de fa anys del vel musulmà –“no és un simple tros de roba, és un símbol de sotmetiment”–, la pregonera va parlar de Barcelona com el seu ideal de llibertat, i de bracet amb escriptors i escriptores que l’han precedit va fer una passejada per la ciutat, com les que va explicar que feia quan era una jove estudiant amb ànim de perdre’s pels carrers. Va renyar Josep Pla quan en el Quadern gris es queixa que la mestressa de la pensió on s’hostatjava encara no li havia fet el llit, va convidar l’estàtua del personatge de la Colometa de la plaça del Diamant a posar-se a ballar, i va caminar una estona amb Montserrat Roig i Maruja Torres sostenint amb elles el cèlebre cartell de “Jo també soc adúltera”.

Va precedir la pregonera en l’ús de la paraula l’alcalde Jaume Collboni, que va fer una defensa de la llibertat d’expressió. Abans que intervingués l’escriptora, també va ser el torn de l’alcalde de Kíiv, ciutat convidada de la festa, Vitali Klitxkó, que representa com ningú l’anhel de llibertat.