No és emergència, és negligència

Té uns 3 anys i no té ni nom ni identitat. No parla, tampoc plora, només mira amb uns ulls enormes i profunds. Un adolescent provinent de l’Àfrica subsahariana se’l va trobar completament sol enmig de les dunes del desert, exhaust i desorientat. Corprès, va decidir fer-se’n càrrec durant l’extenuant viatge a peu cap a Europa; el va dur a coll durant la llarga travessia del Sàhara i va protegir-lo durant el trajecte en pastera, agafant-lo fort perquè els cops d’onades no el fessin caure al mar. Tan bon punt van desembarcar a Lampedusa, va dirigir-se als voluntaris de les ONG perquè atenguessin el petit sense identitat.

Els va rebre Giovanna di Benedetto, de Save the Children. Di Benedetto explica que, del 31 de juliol del 2016 al 31 de juliol del 2023, els menors no acompanyats de 0 a 6 anys que arriben a les costes d’Itàlia han passat de ser el 0,2% al 2,1%. En particular els provinents de la ruta de Tunísia, on els immigrants són sovint apallissats, torturats i, en no pas poques ocasions, separats dels seus fills. El noi subsaharià i el petit s’havien embarcat al port tunisià de Sfax. “El nen té un fort estrès emocional, no parla ni somriu”, explica la procuradora de menors de Palerm, Claudia Caramanna, i hi afegeix: “Només segueix amb els ulls les figures femenines, però no aconsegueix articular cap paraula.” Una parella de Lampedusa ha acollit temporalment la criatura.

El noi subsaharià i el petit sense identitat van desembarcar a l’illa el divendres 15 de setembre al vespre. Exactament al mateix moment, a l’hora de sopar, la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, emetia un vídeo farcit de falsedats a través de les xarxes per parlar dels immigrants que arribaven a Lampedusa. Parlava, amb to greu, d’una situació d’“emergència insostenible” que vinculava a la seguretat nacional.

Meloni va arribar al poder assegurant que posaria fi a la immigració il·legal, a la qual es referia amb termes racistes com ara “invasió”. Les mesures que ha pres fins ara han estat dificultar o impedir el salvament marítim. Davant la constatació que el pla no ha funcionat –malgrat deixar-los a la seva sort, els qui fugen de situacions insuportables continuen llançant-se al mar–, Meloni va decidir fer un vídeo per justificar l’augment recent de les arribades davant dels seus electors. Ho va fer, però, mentint.

“La pressió migratòria que està patint Itàlia des d’inici d’any és insostenible”, va començar dient Meloni, assegurant que el país està desbordat d’immigrants. No és cert. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, des del gener han arribat a Itàlia 127.200 persones, és a dir, el 0,21% de la població italiana. La majoria, demandants d’asil. Unes xifres semblants a les del 2016. Itàlia té, de sobres, els recursos suficients per ocupar-se’n: és una qüestió de voluntat política. El 2017, amb l’arribada de prop de 120.000 migrants, el país va gastar-s’hi el 0,15% del producte interior brut (PIB). El 2018, amb Matteo Salvini al capdavant d’Interior, Itàlia va començar el desmantellament del sistema d’acollida, eliminant fons i estructures. Meloni ha anunciat que els immigrants es quedaran tancats fins a 18 mesos als centres de detenció temporal. Bona part d’aquests centres estan en condicions deplorables; sense menjar suficient, sense higiene, molts reclusos hi pateixen violències i homes, dones i criatures han de dormir a terra. Per això, molts intenten escapar-se’n. A més, molts dels qui arriben a Itàlia no volen quedar-s’hi. L’any passat el país va rebre 84.290 demandes d’asil. Alemanya, 243.835; l’Estat francès, 156.455; l’Estat espanyol, 117.945.

La primera ministra italiana, amb to alarmant i fent servir dades falses, va assegurar que hi ha una “conjuntura internacional” que farà que cada vegada vinguin més immigrants africans a Europa. En concret, “diverses desenes de milions”. Una xifra del tot inversemblant. Meloni ha explicat molts cops que creu en la teoria del complot “de la substitució” (que és d’origen neonazi), que considera que hi ha un pla ordit per unes elits per substituir la població blanca europea per immigrants negres. “Es fomenta la immigració africana perquè es creï una barreja que dilueixi la identitat europea”, assegura Meloni al seu darrer llibre, La versione di Giorgia.

Meloni va tornar a parlar de “bloqueig naval”, una mesura materialment irrealitzable i il·legal, i va acabar el vídeo dirigint-se als possibles migrants: “No vingueu a Itàlia, si ho feu, sereu retinguts i repatriats.” Això tampoc és legal: la llei garanteix que tothom pugui demanar asil, independentment de la manera en què arribi a Itàlia.

Què hi ha, doncs, rere l’expressió “emergència insostenible”, comprada per un bon nombre de mitjans? Per als experts en migracions i les ONG, les imatges d’immigrants amuntegats a Lampedusa que la premsa d’arreu s’ha encarregat de difondre les darreres setmanes han estat propiciades per la negligència de Meloni. Laura Boldrini, exrepresentant de l’Acnur i expresidenta del Parlament italià, ha parlat clar: “Haver deixat durant dies milers de migrants en condicions humiliants tenia com a únic i cínic objectiu generar caos, atraure el focus i poder alçar el to.” I ha exigit a la primera ministra que “deixi de fer propaganda a costa de la pell dels migrants i dels lampedusians”.