Bombers gironins d’una unitat canina, al terratrèmol del Marroc

Entre els molts equips d’emergència que van anar a donar suport als afectats pel terratrèmol del Marroc hi havia un comboi amb la unitat canina de Vic dels Bombers de la Generalitat, de la qual formen part Martí Boyero i Llorenç Parera. Són bombers gironins i han participat en diverses operacions de recerca i en catàstrofes naturals. Al Marroc van arribar al cap de quatre dies del sisme i van anar a pobles propers a l’epicentre. Ara fa una setmana, doncs, ells dos amb la resta de companys estaven intentant buscar gent viva sota la runa en el terratrèmol que va sacsejar el Marroc.

Els dos bombers gironins, acompanyats de vuit efectius més i els respectius gossos, van fer trajectes tortuosos per intentar arribar a petites poblacions afectades pel sisme. Expliquen que es van trobar localitats completament devastades, ja que les construccions eren molt febles, de fang, i els habitants van quedar completament sepultats sota la runa. En Llorenç assenyala que, a diferència del terratrèmol de Turquia, amb les cases de fang del Marroc “no hi havia espais vitals” on les víctimes es poguessin refugiar.

Un cop arribaven a la zona on treballaven, Martí Boyero explica que tenien feina a fer entendre a les autoritats que havien de marxar de la zona, per evitar contaminar-la. “El problema és que, si el gos percep l’olor d’una persona que és a la zona, anirà a buscar-la i marcar-la”, indica. Boyero, però, lamenta que la situació quan van arribar no era gaire esperançadora. I és que els pobles estaven deserts, sense familiars al costat de les cases, que és l’estampa habitual quan hi ha possibilitats de trobar gent amb vida. Amb tot, Parera i Boyero destaquen l’autogestió i l’organització de la gent.