LA CRÒNICA
Jordi Ferrer
El cronista ‘premi Nobel’
A Girona, el primer cronista va ser Narcís Blanch (1864) i durant sis dècades del segle passat no n’hi va haver cap
Director del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona des del 1990 i fins a la jubilació, el desembre del 2022, Joan Boadas i Raset (Riudellots de la Selva, 1957) va ser ahir el protagonista d’un acte al saló de descans del Teatre Municipal. Allà on havia presentat tantes obres i publicacions, Boadas va prendre possessió del títol honorífic de cronista oficial de la ciutat, distinció atorgada per unanimitat en el ple municipal del maig. ”I què vol dir, ser cronista, al segle XXI?”, es va preguntar.
Fa unes dècades, Joan Boadas era un dels estudiants de geografia a l’antic Col·legi Universitari, precedent de la Universitat de Girona. L’octubre del 1976 va tenir Montserrat Tarradas de professora de geografia humana. Ahir, convidada per l’antic director de l’Arxiu Municipal, Tarradas va recordar els nervis del seu primer curs com a docent i la vàlua de Boadas i dels companys de promoció, “tots arxivers”. Ella va ser l’encarregada de glosar la figura del nou cronista. En va destacar la “trajectòria professional esplèndida” i la voluntat de formació permanent i de promoció del coneixement. “Sense documents no hi ha coneixement”, havia dit el cronista, i ho va recordar Tarradas.
L’any passat, l’any de la jubilació, Boadas va rebre l’ Emmett Leahy Award , considerat el Nobel de l’arxivística, per la seva dedicació i excel·lència en la gestió de la documentació i la informació. Girona tindrà ara un premi Nobel al servei de la ciutadania. Quan Boadas va fer el discurs d’acceptació de l’Emmett Leahy, es va referir també a la importància dels documents: “Són els documents els que ens permeten saber el que d’altres ja han sabut, veure el que d’altres ja han vist, pensar el que d’altres ja han pensat. I els que vindran darrere nostre sabran, veuran i pensaran moltes de les coses que nosaltres ara sabem, veiem i pensem. Això és l’antídot per prevenir el perill de viure en un món sense memòria.” És part del discurs fet per l’historiador gironí el 23 de setembre del 2022 a Roma.
El cronista, que va destacar l’entesa amb els alcaldes de la ciutat (Joaquim Nadal, Anna Pagans, Carles Puigdemont i Marta Madrenas), també va rebre el premi del Consell Internacional d’Arxius Fellows of the International Council on Archives (ICA). Amb aquest guardó, Boadas havia entrat a formar part d’un selecte grup de 20 persones que han obtingut aquest reconeixement.
Joan Boadas substituirà l’historiador Enric Mirambell, que va exercir el càrrec de cronista des del 13 de gener del 1987 fins a la seva mort, el març del 2020. També van ser cronistes Narcís Blanch Illa (nomenat el 22 de febrer del 1864), Enric Claudi Girbal (17 de juny del 1867), Joaquim Pla Cargol i Carles de Bolós Vayreda (4 de gener del 1957), i Lluís Batlle Prats i Jaume Marqués Casanovas (26 de gener del 1979). Entre la mort de Girbal el 1896 i fins al 1957, hi va haver sis dècades sense cronista. Boadas va recordar tots els que l’han precedit “en un acte de justícia”. L’alcalde, Lluc Salellas, va destacar que Boadas és “el millor candidat possible” per fer de cronista i que ha dut Girona a l’elit mundial de l’arxivística.
Boadas, antic cap de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament (1992-1997), va respondre a la pregunta de què és ser arxiver al segle XXI. Va exposar que feia d’arxiver perquè li interessava el futur. “El present es converteix en el passat del nostre futur.” I hi va afegir que és una manera de contribuir a la col·lectivitat, “de fer més humana la humanitat”, recordant, també, Nuccio Ordine. En l’assaig La utilitat de l’inútil, el filòsof i professor universitari italià, mort al juny, critica que la utilitat es mesuri pel valor material i prescindeixi d’allò que fa créixer la humanitat des del punt de vista cívic i cultural.