Debat polèmic sobre el final de curs en dijous

Doncs sí. Avui acaba l'escola, nou mesos després d'haver començat, exactament després de 176 dies lectius. Ni un més ni un menys. I ahir les mares i els pares que a mitja tarda van anar a l'escola Mireia del carrer Ausiàs March de Barcelona per recollir els seus fills que sortien de les activitats extraescolars (l'escola fa jornada intensiva) ho tenien més que clar. Entre altres coses ho tenien clar perquè avui és dijous i no divendres i, per tant, aquesta setmana no acabada l'han hagut de preparar amb antelació. "Ja em diràs tu que per un dia no puguin acabar l'escola divendres", es queixava l'Eva, mare d'un nen de tercer. "No només no hi estem d'acord, sinó que demà [avui per al lector] no sortiran ni a les cinc. Els nens que es queden a dinar, a les tres ja els fan fora!", assegura.

Demanar festa a la feina
L'Elisabet, una altra mare que fa costat a l'Eva, explicava que avui s'haurà d'agafar la tarda de festa per poder anar a recollir el seu fill i que demà deixarà el nen tot el dia amb els avis. "Jo trobo que per un dia podien haver acabat la setmana. No hi ha dret. Hem de moure cel i terra", denuncia. Recorda que "nosaltres també fèiem tres mesos de vacances", però per a ella abans era "diferent", perquè "les mares majoritàriament no treballaven fora de casa i es podien fer càrrec de nosaltres". "Ara -diu l'Elisabet- la majoria de mortals només tenim un mes de vacances i, com que no ens podem fer càrrec dels nostres fills tot el dia els hem de col·locar en casals i colònies que costen un dineral". "Per sort -coincideixen tant l'Elisabet com l'Eva- tenim un campus municipal aquí a l'Estació del Nord que està molt bé".

Un altre pare, que té una nena a cinquè, creu que no hi ha dret que per un dia de la setmana (la setmana que ve ja la tenen lligada de fa temps en un casal d'estiu del barri) hagin de mobilitzar els avis. "Els nostres no paren però amb aquest coi d'horaris que fan els nens els hem d'estar demanant favors tot el dia. No hi ha dret", es queixa.

Problemes d'organització
"Aquests dies penjats, com aquest divendres o el dia de la vaga o tal, és com si el nen es posés malalt: una moguda", diu l'Anna. La Maria Antònia, la mare d'un futur alumne, creu que la societat no concilia els horaris dels fills amb els dels pares i creu que aquest és un tema "pendent" molt important. "La vida social i familiar només es té en compte des del punt de vista econòmic. Tot l'espai l'ocupa la vida laboral i si vols estar amb els fills has d'acabar deixant la feina. Això és molt greu i se'n parla poc", diu. Per a la Maria Antònia el que cal és "flexibilitzar l'horari lectiu dels fills i l'horari laboral dels pares, una mica al contrari d'aquesta bestiesa última que volen proposar els polítics europeus. Què és fer 60 hores a la setmana? Quina barbaritat!".