Exigeixen l’aprovació “immediata” de la llei per eradicar el sensellerisme

Diverses entitats socials han demanat l’aprovació “immediata” de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el sensellarisme, que actualment es troba en tràmit al Parlament. “Tot i la seva vulnerabilitat, a diferència d’altres col·lectius, les persones sense llar no gaudeixen de cap llei específica per corregir la seva situació”, han denunciat en un manifest conjunt durant la jornada Una llei pels drets de les persones sense llar. Una llei de dignitat, celebrada aquest dilluns al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La trobada ha estat organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, , Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida.

El catedràtic de Dret Administratiu de la UAB i director de la proposta de llei, Antoni Milian, ha assegurat que les persones sense llar són “orfes d’una legislació que les protegeixi”, i ha assenyalat que no tirar endavant la proposició de llei és “inexcusable”. Les entitats estimen que 18.000 persones es troben en situació de sense llar a Catalunya, un 80% més que l’any 2016.

Per la seva banda, Salvador Maneu, en representació de les entitats, ha dit que actualment el sensellarisme “no respecta ningú”: joves, gent gran, famílies monoparentals, persones amb feina però salaris insuficients, i malalts mentals, ja siguin espanyols o estrangers, són els perfils més afectats. “És una realitat que atempta contra la dignitat de les persones que ho pateixen i, a la vegada, corroeix la dignitat de la societat que ho tolera”, ha expressat.

La proposició de llei contempla una figura “clau” per fer front al sensellarisme: l’espai residencial digne, segons ha explicat Milian. Aquest habitatge ha d’afavorir l’autonomia de les persones i ha de ser, preferiblement, un establiment residencial o un habitatge d’inserció. La proposta contempla els albergs, les pensions i els hostals com alternatives “excepcionals” ja que no garanteixen el desenvolupament de l’autonomia de la persona.

A banda, el catedràtic ha assenyalat que la proposta preveu facilitar l’exercici de drets ja existents com ara l’empadronament, la utilització dels espais públics, el sufragi i l’accés a prestacions econòmiques existents com serveis sanitaris i socials, la renda garantida o l’ingrés mínim vital. També crearà nous drets imprescindibles per a les persones que visquin al ras com els serveis de dutxa, bugaderia o transport.

“Si s’aprova la llei, farem un punt d’inflexió en el sensellarisme més crònic”, ha apuntat Milian, que ha dit que així s’abandonarà l’assistencialisme “per adoptar la lògica dels drets, que és més garant”. El catedràtic ha expressat que està “convençut” que el Parlament l’aprovarà i ha dit que “no hi ha un altre camí per combatre el sensellarisme”. En aquest sentit, assegura que han constat “interès” en la majoria de grups parlamentaris i ha avisat que no aprofitar aquesta oportunitat seria un “fracàs rotund de la societat i evidenciaria que no som capaços d’atendre els més exclosos”.