Sant Narcís, a “les barraques”

A diferència de la de l’any passat, l’homilia de l’administrador diocesà de Girona, Mn. Lluís Suñer, en la missa de Sant Narcís, va ser d’un perfil polític i social més aviat baix. De teca per comentar, n’hi havia per donar i per vendre. És cert que, durant la salutació, no es va estalviar les referències als “conflictes que s’imposen en el nostre món”, sense esmentar-ne cap de concret, i als “abusos inacceptables” de l’Església, pels quals creu que cal “demanar perdó”. Però hi va passar molt de puntetes, sense esplaiar-s’hi gota. Sobre la plantada de l’alcalde Lluc Salellas, que, a la manera d’un partit de futbol, havia servit per escalfar l’ambient previ a la missa, no en va dir ni ase ni bèstia. I també va fer mutis sobre el nom del proper bisbe de Girona, que està si cau no cau des que fa uns dies es va saber que el papa Francesc ja ha donat el vistiplau al nom que li han proposat. Ara falta que la persona triada accepti el càrrec perquè la ciutat i la diòcesi recuperin el bisbe.

Mn. Suñer, de fet, va reconèixer que la missa del patró de la ciutat se celebrava “a les portes” de rebre un nou bisbe: “Sembla imminent.” Fonts del bisbat fins i tot van reconèixer que confien que la successió del bisbe Francesc Pardo, que va morir ja fa un any i mig, quedi resolta abans que s’acabi el mes de novembre.

En vista de la imminència de l’arribada d’un nou bisbe, Mn. Suñer va explicar que l’homilia tindria “un caire més catequètic per preparar-nos per acollir-lo des de la fe i l’esperança”. I també per imaginar com el “màrtir i bisbe” sant Narcís viuria avui “entre nosaltres”. Fent aquest exercici de “transparentament d’èpoques”, Mn. Suñer va assegurar que el màrtir Narcís –mort pels volts del segle V, durant la persecució de Dioclecià– seria l’home lliure que tots “aspirem a ser”, però també un home que “no s’esvera davant dels obstacles” perquè sap que són una manera de “marcar el camí”. Sant Narcís també seria un home que viuria “realment” de Déu i “sense fantasies”, i que això li exigiria viure “dels altres, amb els altres i per als altres”. Seria un home que “exhorta a la bonesa” i un cristià que “no acaba de ser-ho” del tot: “Un home, per dir-ho així, com tots nosaltres.”

I com a bisbe, com ens podríem imaginar sant Narcís exercint aquest càrrec avui dia? Segons Mn. Suñer, seria un bisbe que ens acompanyaria “dia a dia, amb les rutines i els cansaments”, un bisbe que “ens ajudaria a obrir-nos al futur sense preocupar-nos més del compte per si som molts o pocs”. També seria un bisbe “proper i arrelat a casa nostra”, que ajudaria els creients a sentir-se “agosaradament cristians” en una “societat plural” també formada per “no creients, agnòstics i seguidors d’altres confessions”. Mn. Suñer hi va afegir que seria un bisbe “compromès” amb el medi ambient i home de pau. “Aquesta és la meva manera d’imaginar com el bisbe Narcís faria de bisbe avui a casa nostra, trepitjant els carrers, les places i les barraques”, un afegitó, aquest, que fa referència al recinte on tenen lloc les nits de festa de les Fires i que Mn. Suñer devia improvisar a última hora en l’homilia, atès que no apareix en l’escrit que el bisbat va enviar als mitjans de comunicació. Convindrem que aquest exercici d’imaginació costa d’assumir, però, com diuen els meus mallorquins preferits, “coses més rares mos han de passar”.

Mn. Suñer va concloure que, amb calimotxo a la mà o sense, sant Narcís seria un “home auster, senzill i obert a les necessitats dels més marginats” i un “bon ciutadà” que s’esforça per ser un “home de Déu” i que ens “ajuda a cercar” Déu: “Un bisbe com molts altres bisbes, com el que esperem, que ben segur que ens ajudarà a viure el present amb coratge i el futur amb esperança.”