EL QUE DIU LA NORMATIVA. L'article 32.3 de la llei 1/1998 de política lingüística estableix que «la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per als usuaris dels establiments oberts al públic han d'ésser, almenys, en català».
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) ha fet un seguiment de 3.282 rètols comercials en sis municipis de la comarca –Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Barberà i Badia– i s'ha trobat que, respecte al 2002, la presència global del català augmenta fins al 61,5% dels cartells. En conjunt, com que hi ha rètols que no tenen contingut lingüístic, l'estudi Els usos lingüístics en la retolació comercial ha conclòs que un 77% de comerços s'adeqüen a la normativa. I el 30% de negocis que fa sis anys tenien la retolació només en castellà s'havien reduït fins al 25,5% l'any 2007. Les proporcions, però, varien segons el municipi.
Era i és la població on més comerços s'adeqüen a la llei de política lingüística (88,9%), tot i que el CNL ha comprovat que el nombre de rètols en català ha davallat lleugerament (un punt percentual), mentre que el de noms de negocis sense contingut lingüístic –com ara les marques o les franquícies– passen del 14,5% al 19,2%.
És el municipi amb menys retolació exclusiva en català (36,3% del total), però el segon en nombre de botigues que compleixen la normativa. L'ús exclusiu del castellà ha caigut 6 punts percentuals i, com a Sant Cugat, guanyen terreny les marques i franquícies.
El català ha guanyat molt de pes en els rètols (del 37,2% del 2002 al 51,8% del 2007), en detriment del castellà. De fet, entre els sis municipis que s'han analitzat, és el segon amb més presència de la llengua catalana. 29% en castellà.
El volum de rètols en català evoluciona favorablement, del 40,5% del 2002 al 47,2% del 2007. Però hi continuava havent un 28% de cartells escrits, només, en llengua castellana. Tres de cada quatre s'adeqüen a la normativa.
Dos de cada tres rètols respecten la llei, i el català ocupa el lloc que van deixant lliure els vells rètols en castellà, aproximadament. El 2002 la retolació castellana era majoritària (40,1%) i el 2007 el català havia pres la davantera (43,6%).
És el municipi on més comerços incompleixen la normativa (37,1%), tot i que presenta la millor progressió entre les sis poblacions. La retolació exclusivament en català hi ha guanyat prop de catorze punts percentuals (fins al 38,3%), per bé que el castellà –que en recula disset– continua al capdavant (en un 42,3% de negocis). Es tracta, conclou l'estudi, de «l'únic municipi amb més proporció de retolació principal en castellà que en català».
