Un 10% dels habitatges de Catalunya estan buits i un 8% tenen un ús esporàdic

Catalunya té 3.915.129 habitatges familiars convencionals, un 76,4% dels quals són principals amb població empadronada i un 23,6% són segones residències o no principals. Del total, un 10,7% d’habitatges estan buits (418.918), segons dades del 2021 i fetes públiques per l’Institut Català d’Estadística de Catalunya (Idescat), que per primer cop ha elaborat aquesta tardor la classificació segons la intensitat d’ús. La majoria d’aquests pisos es troben en zones poc poblades i de baixa demanda.

El càlcul principal per esbrinar la intensitat d’ús ha estat a partir del consum elèctric anual. Així, el 10,7% dels habitatges s’han classificat com a buits perquè van registrar un consum inferior a un llindar municipal mínim (equivalent al consum de 15 dies l’any). El 2,7% dels habitatges eren d’ús molt baix (consum elèctric entre el llindar mínim i 250 kWh, equivalent a ocupació durant un mes). El 8,2% dels habitatges eren d’ús esporàdic (consum entre 251 i 750 kWh, equivalent a ocupació d’un a tres mesos) i el 78,3% eren d’ús habitual (consum superior a 750 kWh).

Si comparem les dades dels pisos buits 10 anys enrere, el nombre d’habitatges desocupats ha baixat lleugerament. Així, el 2011 hi havia 3.863.381 habitatges familiars, un 11,6% dels quals estaven buits, segons dades de l’Idescat del 2013. Això suposava més de 448.100 habitatges desocupats, uns 29.000 més que en l’actualitat.

Els municipis amb més percentatge d’habitatges buits segons aquesta classificació eren el Perelló (49,6%), Flix (36,1%) i Isona i Conca Dellà (34,5%), amb poca demanda. I els municipis amb més percentatge d’habitatges amb ús esporàdic van ser la Vall de Boí (31,7%), Llívia (28,5%) i Camprodon (24,8%). Per grandària de localitats, els municipis de fins a 1.000 habitants són els que tenien un percentatge més gran d’habitatges buits (24,8%) i d’ús esporàdic (11,9%), mentre que els de 50.001 a 100.000 habitants, per tant amb més demanda, són els que tenien menys percentatge de pisos buits (6,5%) i d’ús esporàdic (5,4%).

Quant al règim de tinença, el 69,1% dels habitatges principals eren de propietat, el 23,2% eren de lloguer i el 7,7% tenien altres règims de tinença. Les comarques amb més percentatge d’habitatges principals de propietat són la Terra Alta (77,7%), la Conca de Barberà (77,6%) i l’Alt Camp (77,4%), mentre que les de més percentatge de lloguer són la Cerdanya (30,9%), el Barcelonès (29,1%) i el Pallars Sobirà (27,8%). Les capitals de comarca amb un percentatge més alt de pisos principals de lloguer són Puigcerdà (32,7%), Barcelona (31,1%) i Girona (30,9%).