Poeta, pintaire i moltes coses més, Lluís Bayés ha estat una peça important en l’ambient cultural colomenc de les darreres quatre dècades
El rapsode inclassificable
-
Lluís fent l’allioli, tasca creativa que requereix tota la concentració. , QUIM PUIG/CEDIDA PER JESUS SAVALLS. -
Lluís Bayés conegut oficiosament com l’“alcalde de Castanyet”, fotografiat al Mas Puig, de Castanyet a on va residir els darrers quaranta cinc anys de la seva vida. ., QUIM PUIG/CEDIDA PER JESUS SAVALLS.
Un dels fundadors de la Fira de la Ratafia, lluitador contra la MAT, ànima del carnaval, activista de carrer, poeta i pintor i amb una biografia formidable, conegut com «l’alcalde de Castanyet», va morir el maig passat i va deixar òrfena una fira que aquest any celebrarà la 42a edició.
En Lluís Bayés Saurina va néixer a Garriguella. Quan tenia vuit anys la família va venir a Santa Coloma, d’on era el seu avi matern, i amb deu anys va entrar al seminari, on va tenir la primera renascuda.
De tornada a Santa Coloma va entrar a l’escoltisme i va fer diverses feines: de comptable, de transportista, de comercial de roba de llenceria, etc. Quan aquest món se li va fer massa petit va decidir anar a Barcelona, on s’allotjà en una pensió i fent de comercial va passejar per tota la ciutat i en va conèixer tots els matisos, tant de dia com de nit. Quan la capital també se li va fer petita, va decidir enrolar-se a l’exèrcit i pujar cel amunt, fer de paracaigudista i de passada mirar el món des de dalt. El títol de paracaigudista és l’únic que va arribar a tenir i li va servir per estalviar-se el servei militar. Quan ho va deixar va tornar a Barcelona, on es va posar a vendre sabons. Va passar per diverses poblacions franceses i fins a Amsterdam, on va passar cinc anys i va entrar en contacte estret amb el món de la psicodèlia que s’estava desenvolupant en aquells anys. Mort el dictador, el 1976, va tornar a casa i el 1978 es va instal·lar al puig de Castanyet, la talaia definitiva des d’on va poder deixar anar la seva desbordant imaginació i el potencial creatiu.
“
“
L’alegria de viure
Personatge clau en la vida cultural i també reivindicativa del municipi en els darrers quaranta-cinc anys. El seu esperit crític va anar acompanyat, amb tot, d’una bonhomia que feia molt difícil que algú el considerés realment un enemic. Es va establir com a artista transgressor a Castanyet i Santa Coloma, on el seu ‘alter ego’, Lluís Siull, va cultivar la poesia i també la pintura, entre altres formes artístiques. La majoria dels seus poemes es van publicar a la revista Ressò i els va exposar en recitals públics. Per a molts representava l’alegria de viure.