“Si no les emprenyes, les abelles no et faran mai res”

És l’abe­lla rústica d’aquí, la més pura. A pri­mer cop d’ull, les abe­lles ens poden sem­blar totes iguals, però tenen una resistència dife­rent als can­vis tèrmics, a les malal­ties, i no és el mateix a aquí que als Piri­neus.

Com qual­se­vol ésser viu, neces­si­ten un canvi gra­dual per ser més resis­tents a aquest clima can­vi­ant. Les abe­lles, com nosal­tres, no tenen temps a adap­tar-s’hi. Patei­xen les seque­res, ja que tenim menys flors, que són el seu men­jar, però també s’inter­romp el cicle biològic de la planta. Sense pol·linit­za­dors, no hi ha fruits ni lla­vors. S’ha de sen­si­bi­lit­zar que les abe­lles són essen­ci­als per a la vida de mol­tes espècies, més enllà de fer-nos la mel.

Elles tenen un dis­po­si­tiu de defensa molt lícit. Si no les empre­nyes, les abe­lles no et faran mai res. Si inter­ve­nim sense seny o les agre­dim, s’hi tor­na­ran. Si no fos per elles i molts insec­tes pol·linit­za­dors, que són els grans obli­dats, aquest cicle medi­am­bi­en­tal no fun­ci­o­na­ria.

Ara mateix, la vespa asiàtica és un risc i està des­con­tro­lada. El 2003 va entrar pel sud de França, no ha parat de colo­nit­zar i ja ha arri­bat a mig Europa. A casa nos­tra, encara que sigui tes­ti­mo­nial, està escam­pada a tot el ter­ri­tori. Al Gironès, al Maresme i a la Gar­rotxa, l’expansió va ser dan­tesca. El sec­tor està molt pre­o­cu­pat per la manera com es pro­paga. De cada niu, en sur­ten entre 60 i 90 rei­nes que que­den pre­nya­des espe­rant la pri­ma­vera per fer els nous nius.

Estem pro­vant de cap­tu­rar amb tram­peig les rei­nes. És com­pli­cat, perquè arri­ben a colo­nit­zar uns 100 quilòmetres cada any per men­jar, l’abe­lla o altres insec­tes, perquè busca proteïna ani­mal per donar-la a les seves lar­ves, que creen l’ali­ment per a elles.

Estem sols. No n’hi ha prou a fer un mapa, des de l’admi­nis­tració, per aler­tar de la seva presència. S’han de faci­li­tar les eines i posar recur­sos per reti­rar els nius. No pot ser que li toqui pagar al veí que truca a l’Ajun­ta­ment per avi­sar perquè si no té els recur­sos el niu es queda allà i tenim 60 nius més l’any següent. S’ha de dei­xar de silen­ciar i fer una crida. La vespa asiàtica és una amenaça per als que cui­dem abe­lles i per l’impacte bru­tal en l’entorn com a depre­da­dora d’insec­tes.

L’abe­lla sal­vatge, que viu en lli­ber­tat, sense la inter­venció humana, està des­a­pa­rei­xent. L’indi­ca­dor més clar és que els dar­rers tres anys abans ens tru­ca­ven per reti­rar 40 o 60 eixams en una tem­po­rada i aquest any n’hem reti­rat tres.

Això i donar ajuts per reti­rar els nius faci­li­ta­ria recu­pe­rar la població l’any vinent. Cata­lu­nya té un fort poten­cial apícola però es podria explo­tar molt més.