JORDI RIERA ROMANÍ
DOCTOR EN PEDAGOGIA I DEGÀ DE LA FPCEE BLANQUERNA (URL)
“Cal identificar vocacions i el talent juvenil”
“Les escoles són un agent important, però obrint-les tot el dia no en farem prou”
“En l’herència de la pobresa no mana el codi genètic, sinó el codi postal”
De la teoria a la pràctica
Jordi Riera és doctor en pedagogia i degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL. La seva recerca s’ha centrat en l’anàlisi de situacions socioeducatives crítiques i, per aquest motiu, ha assessorat la Fundació Jaume Bofill en la diagnosi de la situació educativa a Catalunya i la identificació dels seus reptes, que fan necessària la implicació i la coordinació de molts agents públics i privats.
Des de la seva experiència, quina recepta seria necessària per trencar el cercle de la pobresa?
És un problema complex, per al qual no hi ha una solució simple o màgica. Cal abordar-lo des de diferents dimensions, implicar-hi diversos departaments de les administracions, però també l’empresariat i el teixit d’entitats del tercer sector. L’Estat, i Catalunya, és tercer per la cua en pobresa a la UE, només per sobre de Romania i Bulgària. I segons en pobresa infantil, que afecta tres de cada deu menors. Però no és només una qüestió d’ingressos o rendes –la mirada economicista clàssica–, sinó també d’altres carències materials: de sostre, nutricionals i fins i tot educatives.
L’educació i l’escola són la millor arma perquè els infants trenquin l’herència negativa. Cal potenciar mesures com ara l’acompanyament a les tardes, amb personal de suport perquè juguin, repassin o facin deures?
L’escola és un agent important, però obrint-les tot el dia tampoc en farem prou. Evidentment, en matèria de lleure, o activitats culturals i socials, hi ha molt de marge perquè les institucions, i també la responsabilitat social de les empreses, donin suport a projectes privats. Però calen mirades molt més àmplies per assolir l’equitat, que abastin també la salut, on hi ha una altra pandèmia col·lateral d’obesitat infantil, i detectar i resoldre situacions d’aïllament, per exemple, amb la pràctica d’activitats esportives.
Molts joves connecten amb els ‘influencers’. Aprofitar les xarxes socials seria un recurs?
Pecaríem del mateix, perquè entraríem en la mateixa roda. Crec que cal superar l’autorelat enquistat en molts casos que estudiar no està fet per a ells. Fer que tothom se senti protagonista i identificar talents o vocacions. Explotar altres opcions culturals, musicals o esportives. Però també fomentar noves connexions, contactes reals de persones o amics que ajuden a trobar el camí en les dificultats. I això no ho resolen les connexions virtuals dels influencers.
Són, però, accions a llarg termini.
Sí, ja n’he sentit uns quants, de pactes contra la pobresa infantil, però sense resultats, tot i que disposem de molta informació. Veiem que en l’herència de la pobresa no domina el codi genètic, sinó el codi postal. No ho resoldrem en un any, tampoc en un cicle electoral de quatre, però cal posar-nos-hi plegats, com reclama la Unió Europea entre els objectius per al 2030.
La qüestió, però, és que també joves amb estudis veuen que ja no poden aspirar al que havien assolit els seus pares amb menys formació.
Sí, el repte és descomunal. I hem de defugir la depressió, però la realitat és que creixen els problemes d’ansietat i salut mental entre joves i infants. Per això és molt important parlar en termes d’esperança, perquè, si no, a més de les dades, farem crònic el discurs.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.