Perdre coses és molt fàcil. En una ciutat com Barcelona, cada dia s’hi perd un nombre d’objectes incalculable perquè, segurament, de molts se’n perd totalment el rastre o qui els troba se’ls queda o els deixa al primer lloc que li passa pel cap: al bar o a la botiga del costat.

Tot i això, n’hi ha milers que estan perfectament registrats i catalogats. Són els objectes que van a parar a l’Oficina de Troballes de Barcelona, un servei poc conegut pels barcelonins, però que gestiona milers de casos al llarg de l’any. Segons dades de l’Oficina de Troballes, durant l’any 2022 es van registrar 32.200 objectes i de gener a octubre del 2023 ja n’hi ha hagut 27.240. De tots aquests articles, l’oficina va retornar presencialment als seus propietaris 9.175 objectes durant el 2022 i 8.049 el 2023, fins a finals del mes passat (un 29,6%).

Denunciar la pèrdua d’un objecte a Barcelona o informar d’una troballa cada cop és més fàcil. S’hi pot anar presencialment –això sí, s’ha de demanar hora–, o bé trucar al telèfon gratuït 010 o fer el tràmit per internet. Fins i tot s’hi poden trobar objectes que s’han perdut ben lluny de la capital catalana, com el telèfon mòbil que la filla d’un usuari va perdre a la Fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, i que va recollir a les oficines del carrer de la Ciutat.

Els mòbils són un dels objectes més perduts, després dels documents personals, les carteres i els moneders. Pilar Guinchard, cap del departament de Serveis Presencials de l’Ajuntament, explica que trobar els propietaris dels telèfons és relativament fàcil perquè sovint a la funda hi ha elements que els identifiquen. Per això recomana tenir anotat el número IMEI del dispositiu, un codi únic de l’aparell que en facilita la recuperació.

A més d’objectes com els documents, les carteres i els mòbils, a l’Oficina de Troballes hi tenen articles de tota mena, com ara col·leccions de monedes i bitllets, una catximba i, fins i tot, una cadira de rodes. Durant la pandèmia de la covid es va trobar també algun respirador. Els principals proveïdors d’objectes als magatzems de l’oficina són Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, però també vianants i taxistes, per exemple.

Els documents es tornen a les entitats emissores. Així, carnets d’identitat i passaports espanyols s’envien a la prefectura superior de la Policía Nacional, les targetes sanitàries al Servei Català de la Salut i els documents de ciutadans estrangers al consolat corresponent. Els objectes susceptibles de contenir dades de caràcter personal (documents mèdics, SIM, targetes SD, etc.) es destrueixen, mentre que els que poden ser reutilitzats o reciclats es lliuren a empreses especialitzades d’inserció social que els donen un segon ús.

Els diners no reclamats es destinen a la tresoreria de l’Ajuntament, mentre que els objectes que poden tenir un valor històric o artístic es deriven a Patrimoni. Molts objectes se’ls queden les persones que els han trobat, encara que no en siguin les propietàries, perquè el Codi Civil de Catalunya preveu que, un cop custodiats els objectes durant sis mesos, si ningú els ha reclamat, els que els han trobat tenen un termini de 30 dies per demanar-los.

Els treballadors de l’Oficina de Troballes es troben, en moltes ocasions, fent una feina semblant a la dels detectius. Investiguen, cas per cas, l’origen dels objectes a través de números d’identificació, de fotografies, de descripcions, de xarxes socials i de molts elements més. Guinchard explica el cas d’una noia d’Andorra que havia perdut una bossa amb diners i documents a qui van localitzar a través de LinkedIn.

Els professionals fan les mil i una per aconseguir que els ciutadans trobin el que han perdut. Fins i tot han capgirat el nom del servei, que ja no es diu Objectes Perduts, sinó Oficina de Troballes, una denominació molt més positiva, però, així i tot, aconsellen als barcelonins que prenguin precaucions. “Jo poso el meu nom a tot arreu”, diu la cap del departament de Serveis Presencials de l’Ajuntament.