Vivint al dia

A les portes de Nadal, quan les despeses per afrontar els àpats de les festes es multipliquen, hi ha moltes famílies que fan mans i mànigues per garantir l’alimentació fins a final de mes. “Vivim al dia”, diu la Vilma, agraïda pel suport que té de la parròquia del barri per posar un plat a taula cada dia als seus fills sense patir per administrar els minsos ingressos familiars que li queden després de pagar el lloguer. Per aquestes festes no disposen de cap despesa extraordinària per fer regals i confia que els més petits de casa tindran una altra vegada alguna “sorpresa” a l’esplai de la Fundació la Vinya, on aniran a fer activitats durant les vacances de Nadal. L’entitat va néixer el 1998 per atendre les famílies més desafavorides de les tres parròquies del barri de Bellvitge i el Gornal. Com la Vilma, la Josseline i la Puri són mares del barri que fan ús de les targetes moneder per comprar aliments al supermercat i decidir lliurement què trien en comptes d’anar a recollir els lots que també es lliuren a les parròquies per a les llars amb menys recursos derivades dels serveis socials municipals.

El model de lliurament a través de les targetes moneder es va començar a impulsar fa tres anys, amb l’aportació de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que aquest 2023 ha destinat 1,8 milions d’euros per a targetes que lliuren Càritas i la Creu Roja. Les famílies amb pocs ingressos són derivades des dels serveis socials municipals, que adjudiquen la quantia mensual, entre 50 i 200 euros, segons la composició i la situació de la unitat familiar.

La Puri, que fa un temps que no treballa per qüestions de salut, pot gastar 100 euros mensuals per a ella i el seu fill adolescent. “No és gaire, però a mi em salva la vida”, diu després de veure reduït el sou de 800 euros amb la baixa mèdica. No en té prou per pagar les factures i el lloguer de 600 euros, que s’endú la major part dels ingressos. Per omplir el cistell, paga amb la targeta moneder, que considera molt “més còmoda” que no pas l’opció de recollir aliments. “És més fàcil per adaptar-se als hàbits alimentaris, les recomanacions mèdiques o les preferències culturals i religioses de cadascú”, indica la Puri, que té més llibertat per escollir quan va a comprar. Assegura, però, que la quantia que té assignada, tot i que no fa gaire la hi van incrementar, “queda curta”, perquè s’han disparat com mai els preus d’aliments bàsics com, per exemple, la farina, que consumeix per fer les arepas, un dels plats més típics de Veneçuela, d’on va marxar fa cinc anys per venir a Barcelona.“Quan veig que no arribo a final de mes, puc comptar amb l’ajuda d’uns nebots que tinc aquí”, explica la Puri, que cada vegada que es veu “ofegada” demana un cop de mà per comprar menjar o pagar la factura d’internet, ja que no hi vol renunciar mentre el fill no acabi els estudis. Demanar ajuda a familiars i amics és un dels mecanismes de “supervivència” per a moltes famílies vulnerables abans d’arribar al punt d’eliminar algun àpat o renunciar a comprar productes frescos i canviar-los per d’altres de més baix cost. Les entitats alerten de la incidència que té l’alimentació en els processos d’exclusió social. Segons l’informe Foessa del 2022, un 4,3% de la població a la diòcesi de Barcelona afirmava passar gana o haver-ne passat. Per fer front a les dificultats econòmiques, dues de cada tres llars amb ingressos baixos recorren a retallar l’alimentació abans de demanar ajuda externa a un banc d’aliments, una entitat o adreçar-se als serveis socials.

La Puri ha participat en l’informe, elaborat per Càritas i la Fundació la Vinya, per valorar la implantació del model de les targetes moneder i buscar punts de millora. “El canvi de model garanteix l’accés digne als aliments, i es trenquen els estereotips que relacionen la pobresa amb la incapacitat per gestionar l’economia familiar”, defensa Mercè Darnell, responsable del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, que constata que les famílies pateixen per menjar perquè la majoria dels ingressos els han de destinar al lloguer i a les despeses de l’habitatge. “Continuarem donant aliments i diners mentre no es millorin prestacions com la renda garantida o l’ingrés mínim per fer front a l’exclusió social”, reivindica Darnell sobre unes prestacions que queden curtes i no arriben a tots els col·lectius.

L’enquesta, feta a una vintena de famílies que compren amb les targetes, constata que l’avantatge principal és que poden escollir i organitzar el que consumeixen. La majoria són mares amb càrregues familiars (50%), seguides de famílies amb infants (30%). D’altra banda, el 55% es troben en situació administrativa irregular, i el 65% es veuen obligades a viure de relloguer o fins i tot ocupant un habitatge. Les famílies alerten que amb l’augment sostingut dels preus la quantitat que tenen per gastar és insuficient i demanen la possibilitat de comprar productes de primera necessitat com ara articles d’higiene personal i de neteja, que queden exclosos de les targetes finançades per l’Ajuntament.