Cap municipi sense banc

Que absolutament cap municipi de Catalunya es quedi sense serveis bancaris. Aquest és l’objectiu de la licitació que té en marxa des del 24 de novembre el Departament d’Economia –els interessats s’hi poden presentar fins al 20 de desembre– a fi de garantir que els 307.553 habitants que sumen els 503 municipis –més de la meitat dels 948 del país– que avui no disposen d’una oficina presencial puguin tenir accés a aquest servei, que es considera bàsic, com a mínim un parell de cops al mes. A partir de l’adjudicació formal del contracte, que inicialment es farà per dos anys prorrogables a quatre, les entitats guanyadores disposaran d’un màxim de nou mesos per implantar-ho, amb la qual cosa es preveu que sigui una realitat al llarg del segon semestre del 2024.

El cost l’assumirà en principi el govern, que en el conjunt dels quatre anys hi preveu destinar 6,1 milions d’euros. “Si depengués de nosaltres el cost l’assumiria la banca, però la Generalitat no té competència en la regulació”, justificava la consellera Natàlia Mas Guix el juliol passat, quan va anunciar la iniciativa. “Qui té potestat per regular que el servei arribi a la ciutadania és l’Estat, i continuarem exercint-hi pressió, però no podem quedar-nos de braços plegats, i plantegem aquesta proposta en complicitat amb el sector”, subratllava. En els darrers mesos, així, en tractar-se d’una iniciativa innovadora, el departament ha efectuat una consulta preliminar al mercat i ha tingut contactes amb una desena d’entitats d’estalvi que operen a Catalunya, a qui s’ha plantejat fins a una cinquantena d’aspectes operatius concrets a fi de temptejar les possibilitats d’èxit de la proposta i avaluar la capacitat tècnica que tenen per oferir el servei ambulant. De fet, tot just quatre grans entitats financeres concentren avui el 85% de les oficines existents a Catalunya, i sobretot amb aquestes entitats i amb mitja dotzena més s’ha concentrat aquest procés previ, que ha servit per fixar les condicions i clàusules de la licitació. El concurs, això sí, està obert com a mínim a les 47 entitats financeres que operen al país amb capacitat de tenir dipòsits i concedir préstecs. En els últims 15 anys, des que va esclatar la gran crisi immobiliària i financera, el procés de contracció que ha viscut el sector bancari ha fet que el nombre d’oficines s’hagi desplomat un 73% a Catalunya, segons el registre d’entitats supervisades pel Banc d’Espanya: de les 8.155 que va arribar a tenir el 2008 a les tot just 2.194 que hi havia a final del 2022, gairebé sis mil menys. Una caiguda força més elevada fins i tot que la mitjana estatal (58%) o l’europea (41%), i que han patit especialment la Catalunya rural i els seus habitants, que en molts casos són persones grans amb poques habilitats digitals, pocs recursos econòmics i moltes limitacions físiques, i que a més no disposen d’alternatives adequades de transport públic per poder-se desplaçar. “A mig Catalunya ara no existeix un servei bàsic com l’accés als serveis financers, a causa de la reducció de costos del sector, l’auge de la digitalització i l’intens procés de fusions, i això té conseqüències directes en l’equilibri territorial”, descrivia Mas a l’estiu. Precisament per això el govern també ha estat en contacte en els últims temps amb entitats municipalistes com l’Associació de Micropobles, a més de les diputacions, per mirar d’establir-hi col·laboracions. “Tenim les mans obertes al món local, ajuntaments i diputacions per mirar de coordinar-nos al màxim i veure quines sinergies hi podem crear”, reblava la consellera. Com a part de les polítiques contra el despoblament, el govern impulsa ara aquesta iniciativa que pretén fer arribar oficines mòbils a tots els municipis que no en tinguin. Els vehicles oferiran tots els serveis bàsics que avui es poden dur a terme en un caixer automàtic però també qualsevol consulta o assessorament personal que un empleat de banca pot donar. L’objectiu és que hi hagi oficines mòbils de dues entitats diferents i que cadascuna visiti com a mínim un cop al mes els municipis.