“Ningú mira el pessebre com un fet religiós”

De federats, n’hi ha 48. Enguany dues localitats han fet una petita aturada per reestructurar-se, i el 2024 serem quatre més. Però de pessebres vivents que no estan federats n’hi ha molts. El pessebre vivent és una tradició molt arrelada; de petits o de mitjans, se’n fan a les escoles, a parròquies o a petites associacions. Som un país d’associacions i entitats de voluntariat i de projectes en comunitat.

La trobada de pessebres de l’octubre i la representació gegant que es va fer a Montserrat al novembre han estat els dos actes més importants dels 800 anys. Però l’any vinent farem la cloenda en un acte molt lluït amb una “estrella de llum”, que serà a la inauguració de la temporada dels pessebres vivents del 2024. Encara no podem desvelar com serà, s’hi està treballant.

El de Santa Maria d’Oló, al Moianès. Es va incorporar l’any 2022, i fa pocs anys que estan en actiu, des de l’any 2013. Fan dues funcions per temporada i tenen una trentena d’escenes.

L’eix és el Pont Llarg, l’aqüeducte medieval del segle XII. Tenim 38 anys d’història. El seu origen rau en el pessebre vivent que es feia als baixos de la parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança i que fa 12 anys es va estendre i obrir a la ciutat. Ara és un acte de ciutat, és un pessebre de Manresa, no de la parròquia.

Hi ha influència de la tradició anglosaxona i europea dels arbres de Nadal, que són fàcils de posar, i alguns els venen decorats i tot. El pessebre requereix dedicació i un punt d’amor. No és una tradició que es perdi, perquè les fires com la de Santa Llúcia estan molt desenvolupades. I les associacions de pessebristes estan molt vives.

En aquest moment ningú s’ho mira com una escenificació religiosa. És un fet transversal, hi intervé gent de diferents cultures i tradicions religioses. És una tradició popular d’arrel religiosa, però en la nostra cultura gairebé tot ho té, això; per exemple, encara que s’està perdent, la forma de parlar –refranys, rodolins–. Fins i tot en pessebres que provenen de parròquies hi ha molta gent deslligada de la tradició i de la parròquia que hi participa. Però no descartaré que hi hagi visitants que ho facin per tradició religiosa.

Fa quatre anys que soc presidenta, i no soc partidària de perpetuar-me en el càrrec; el relleu és bo, gent amb idees noves. Deixaré la presidència el 2024, i plantejaré el meu relleu. El president sortint sempre deixa el projecte per a l’any següent. El meu és “l’estrella de llum”, l’acte de cloenda, dins dels actes dels 800 anys del primer pessebre vivent.