Educació
Tastets universitaris
El Campus Ítaca compleix 20 anys oferint una immersió educativa i lúdica a la UAB a estudiants de tercer d’ESO
Es vol apropar la universitat a alumnes amb bon rendiment acadèmic i un entorn socioeconòmic complex per motivar-los a seguir estudiant
La iniciativa continuarà plantejant reptes d’acord amb la diversitat social
Com a rerefons del projecte, hi ha la necessitat de lluitar contra l’abandonament escolar
Sergio Corral té 21 anys i està en el quart curs del grau de traducció i interpretació. Forma part de l’escàs percentatge de joves que viuen sols en aquesta edat, i ho fa compaginant feina i estudi, amb l’ajut d’una beca salari. A l’institut ja obtenia bons resultats acadèmics, malgrat una situació socioeconòmica “una mica complicada”, com defineix, precisant que llavors vivia només amb la mare i la germana. La combinació entre la capacitat per estudiar i un context econòmic difícil va fer que a tercer d’ESO fos proposat pel seu institut de Ripollet per participar en el Campus Ítaca, el projecte que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va engegar el 2003 amb l’objectiu de mostrar als joves les possibilitats que dona la vida universitària, d’obrir-los el campus amb la idea de potenciar-los les ganes de continuar estudiant més enllà de l’etapa obligatòria.
Durant una setmana, en acabar tercer d’ESO, el Sergio va compartir amb un grup de vuit estudiants projectes a l’entorn de reptes en diverses disciplines. Recorda especialment el que se’ls va plantejar relacionat amb el dret, en què els estudiants van adoptar els papers d’un judici a l’entorn de l’elecció del gènere dels nadons. “També el fet de parlar sempre en català va servir com a acostament a les humanitats.” El treball conjunt es va exposar en un acte de cloenda a la Sala Noble de la universitat, amb l’assistència de la família. “La mare no havia trepitjat mai la universitat. Era el primer cop que jo anava a la UAB i vaig aprendre que podia anar a la universitat. No sabia què estudiaria, però sí que aniria a la universitat”, relata. L’experiència universitària va respondre a les seves expectatives, tot i l’inici difícil que van suposar en el primer curs les restriccions per la covid.
El projecte del Campus Ítaca es var inspirar en el de la Universitat de Strathclyde, a Glasgow. El llavors rector de la UAB, Lluís Ferrer, va traslladar a l’Autònoma un “programa que afavoreix la igualtat d’oportunitats en la mesura que fa una aposta pel talent d’aquells joves que probablement poden venir de contextos amb vulnerabilitat econòmica i tenen una falta de referents” adults amb estudis superiors. La secretària general de la UAB, Esther Zapater, explica que cada any els responsables del Campus Ítaca, que va néixer a través de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i que des del 2015 gestiona la Fundació Autònoma Solidària, s’adrecen als ajuntaments del Vallès Occidental majoritàriament per fer-los arribar la proposta. Els consistoris seleccionen els instituts que creuen que poden tenir alumnat amb capacitat per estudiar i amb dificultats socioeconòmiques, i els docents de tercer d’ESO col·laboren en la selecció de participants. El campus s’adreça a l’alumnat que acaba aquest curs, perquè a quart ja es comencen a prendre decisions pel que fa a la postobligatòria. Com a rerefons del projecte, hi ha la necessitat de lluitar contra l’abandonament escolar prematur, que a Catalunya és dels més alts d’Europa.
L’objectiu és obrir als joves durant set dies les portes de la universitat, amb una proposta educativa engrescadora i també lúdica i esportiva. S’endinsen en les diferents possibilitats acadèmiques elaborant un projecte a partir d’una pregunta que els pot semblar interessant. “Per exemple, si els robots poden tenir emocions, o com fer que les seves escoles generin menys residus”, detalla Zapater. “Treballen la resposta des d’un punt de vista científic, accedeixen al laboratori i arriben a la resposta experimentant.” Però no només s’hi treballen disciplines científiques, ja que els participants també poden optar per projectes d’humanitats i ciències socials segons els seus interessos.
Durant aquests 20 anys han passat pel Campus Ítaca 8.535 estudiants i 281 tutors, a més de monitors i voluntaris de suport. Una de les professores que hi han col·laborat és Sheila González, del departament de sociologia. Tot parlant de la seva especialitat, explica que “el repte és que en tres dies els nois entenguin quina és la funció dels sociòlegs”. Reconeix que és una mica complicat al principi. “En tres dies, però, veiem un canvi total; adquireixen la mirada sociològica”, explica. Els tastets dels diferents estudis que s’imparteixen a la universitat animen més d’un alumne a continuar estudiant un cop superada l’educació obligatòria. “Hi ha un grup important que continua estudiant”, destaca Zapater.
De manera paral·lela, i amb l’objectiu d’ajudar en els estudis, la UAB ha implicat el Banc Santander per atorgar beques salari –500 euros mensuals durant deu mesos a l’any, renovables els anys que dura el grau– a alumnes que tenen més difícil seguir un grau per raons econòmiques. La secretària general de la UAB calcula que el 17% dels participants en el Campus Ítaca acaben tenint aquest ajut. Pel que fa al futur de la iniciativa, ara que ha complert 20 anys, Zapater assenyala que s’estan reformulant les preguntes que donen peu als projectes en reptes que atenen la transformació social que s’ha viscut durant la vigència del Campus Ítaca, immers ara en un entorn més divers.