NÚRIA DANÉS
DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ DE L’ESPERANÇA
“La pobresa ha de ser visibilitzada”
Núria Danés assegura que només sent conscients de la realitat i unint les eines es pot treballar contra el risc de pobresa
També defensa que la palanca definitiva per emancipar-se és l’educació i la formació
La Fundació de l’Esperança ha vist, en aquests deu anys, com les diverses crisis socials i globals van dificultant cada vegada més que la població en risc d’exclusió pugui sortir de la pobresa. Tot i la tasca que fan ells i els que treballen en xarxa amb ells, la feina no s’acaba. Actualment, més de la meitat de la població del districte de Ciutat Vella viu en condicions econòmiques i socials extremes. Núria Danés explica que només una intervenció coordinada entre tots els agents possibles pot donar resultats.
Veient les dades de risc de pobresa, té la sensació que la feina no s’acabarà mai?
Sí que hi ha molta feina i no s’acaba. Però en som molts treballant, moltes entitats i associacions i empreses. Si es treballa de manera coordinada i amb implicació real, es pot anar avançant. Però costa, perquè aquestes dades en què ens movem haurien de ser inassumibles en una societat com la nostra. S’ha de visibilitzar la pobresa. Per poder saber com s’ha de tractar i avançar.
En aquests deu anys, han trobat alguna fórmula que funcioni?
Com he dit, és difícil i complex, perquè les crisis continuen arribant. El que sí que s’ha demostrat és que, quan treballem junts associacions, empreses i administracions, es pot fer camí i que això ajuda a resoldre moltes situacions. Cal la intervenció coordinada de tots els agents per intentar revertir les diverses situacions amb què ens trobem.
Precisament perquè la tasca és tan important, com l’afronten els que treballen a l’associació?
Els nostres equips estan compostos per integradores i educadores socials que han estat formades prèviament per afrontar les diverses situacions. A més, hi ha un seguiment extern per anar avaluant cada projecte i com s’enfoca. Sí que és una feina exigent, però la formació es fa precisament per aquest motiu.
En una iniciativa com la Casa de Recés, com s’aconsegueix que una persona que ha viscut en situació de vulnerabilitat confiï en tu?
La major part de les residents han viscut situacions de violència, i a la Casa de Recés se les acompanya per contribuir a la seva recuperació emocional, enfortir les seves capacitats. A partir d’un pla de treball en què elles mateixes defineixen el seu projecte de vida, se les orienta en diversos àmbits per tal que es puguin emancipar: vida quotidiana i relacional, salut i benestar, i àmbit formatiu i laboral. Aquesta tasca educativa cobreix les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. El centre residencial té 44 places i les dones s’hi estan un temps mitjà de 24 mesos, període que varia en funció de cada resident. Elles decideixen el camí i nosaltres donem les eines que tenim a l’abast. Confiem les unes en les altres.
Quines són les eines? Què cal per posar-les en el camí que volen recórrer?
Fa temps que se sap que la principal palanca és la formació, l’educació. En itineraris professionals de tot tipus i de tots els nivells. El que es vol aconseguir és que elles tinguin una vida plena. I que sigui la vida que volen viure. Només volen emancipar-se com qualsevol altre jove.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
