TERESA RUTLLÁN
PSICÒLOGA DE LA FUNDACIÓ ROURE
“La clau és que tothom hi guanyi”
“La gent gran té més reticències a ficar algú a casa”
“El rol no és fer de cuidador”
“Una vintena d’estudiants, en llista d’espera”
Psicòlogues amatents.
Teresa Rutllán i la seva companya Olga Ibáñez són les professionals de la Fundació Roure que fan la mediació i el seguiment de les parelles. La Teresa explica que visita una de les persones acollidores que fa 24 anys que comparteix pis amb estudiants. En algun cas, n’hi ha que disposen de més habitacions i la companyia s’incrementa.
La Fundació Roure és una entitat arrelada a Ciutat Vella que atén necessitats bàsiques de gent gran, famílies i altres persones en situació de vulnerabilitat. S’encarreguen des de fa anys d’impulsar i coordinar el programa Viure i Conviure.
Estudiants i gent gran sota un mateix sostre. Funciona?
La gràcia i la clau és que tothom hi surti guanyant. Per a l’estudiant, és com un voluntariat pagant amb el seu temps. No hi ha un intercanvi econòmic pel lloguer, però, a canvi, han de fer unes hores d’interacció amb la persona acollidora. El seu rol en cap cas és el de cuidador.
Són com companys de pis que es reparteixen tasques?
L’estudiant s’ha de preparar el seu menjar i recollir l’habitació i els espais comuns, però ha de buscar el temps per compartir estones a casa o fent activitats a l’exterior. Tenim parelles que comparteixen l’estona mirant una sèrie o bé cuinant.
El programa té gairebé trenta anys de recorregut. Costa trobar els perfils?
Els qui realment acaben participant en el programa és perquè ja saben d’algú que hi conviu. Ens costa més amb la gent gran, que potser té més reticències a ficar algú a casa. Mirem de buscar nous canals de derivació de persones que vulguin acollir a través dels esplais de gent gran, les àrees de salut i les entitats.
Teniu llista d’espera dels estudiants interessats?
Sí que hi ha estudiants que hem entrevistat i s’han d’esperar, perquè la nostra feina és buscar el millor perfil. La feina com a psicòlogues és mirar que hi hagi uns interessos comuns per aconseguir que hi hagi una bona interacció. Ens trobem amb situacions de tenir gent gran i estudiants esperant perquè no lliguen. Ara, tenim una vintena de joves en llista d’espera.
Els joves venen atrets pel fet que no han de pagar lloguer i us toca filar més prim?
El programa té dues cares: una és combatre la soledat de la gent gran i l’altra, com a alternativa per als joves que no es poden pagar els estudis i un pis a Barcelona. Ells han d’assumir només la seva manutenció i la resta de despeses van a càrrec de la persona acollidora. Detectem de seguida els qui volen estalviar-se el lloguer quan posen traves per sortir a les nits i negociar-ho amb la persona acollidora. És un perfil que no encaixa en el programa perquè es troben massa lligats i no poden portar el seu ritme accelerat i d’anar improvisant.
La convivència és per a un curs acadèmic. Totes les parelles l’acaben?
Sí. En realitat, tenim 86 parelles acumulades, però 72 són les que estan convivint. La resta ho han hagut de deixar temporalment. Mirem de reubicar l’estudiant amb una altra persona gran perquè no es quedi sense pis a mig curs.
La soledat no desitjada es pateix, però no tothom vol compartir.
Hi ha moltes persones grans que se senten soles però no volen ningú a casa. El problema és que ho puguin provar com a mínim un mes per viure l’experiència. N’hi ha que ho han intentat i no és el que s’esperaven.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.