Que no pari el so de les campanes!
L’escola de campaners de la Vall d’en Bas du a terme el primer curs amb divuit alumnes i llista d’espera
Són persones de diversos llocs de Catalunya que volen preservar els tocs manuals d’aquest instrument
L’empresa gironina Rifé, hereva de la foneria Barberí, és un dels referents històrics en la fosa de campanes
La Unesco ha declarat el so de les campanes bé immaterial, però aquesta distinció topa amb la crua realitat de l’abandonament de molts campanars i el deteriorament d’aquest instrument, que durant molts segles ha estat fortament arrelat a la vida social. Aquest lamentable panorama el va constatar el músic i musicòleg olotí Xevi Pallàs, en el marc d’un treball de camp a la Garrotxa. I, des d’aleshores, ho ha tingut molt clar: “Si s’han de preservar les campanes, ens cal recuperar els campaners.” Pura lògica. D’aquí va derivar la iniciativa de posar en marxa l’escola de campaners a la Vall d’en Bas. Ho ha fet en aquest municipi per diverses coincidències. Ell mateix explica que l’Ajuntament va mostrar molt d’interès en el seu estudi dels campanars de la vall i que, fins i tot, en va editar un fullet, i que, per commemorar els 900 anys de la parròquia de Sant Esteve, li va encarregar dirigir el toc simultani de les 30 campanes que hi ha als 15 campanars del municipi. A més, a Joanetes hi havia un dels pocs campaners històrics, aleshores viu, Llorenç Llongarriu.
L’escola té divuit alumnes, de diversos punts del país. Les seves motivacions són molt diverses. Albert Llongarriu explica que s’hi ha apuntat per seguir la tradició familiar, ja que el seu avi i el seu pare van ser els campaners de Joanetes. “L’escola porta el nom del meu pare i jo ho he portat sempre a la sang; a més, el meu fill també toca les campanes. Ho hem viscut des de petits i ho tenim al costat de casa”, declara. Víctor Rodríguez, de la Garriga (Vallès Oriental), diu que sent una fascinació pel món de les campanes: “Vaig motivar el repic a l’església de la Doma, quan es va fer baixar la verge des del santuari de Puiggraciós fins al poble. Vull conèixer tots els tocs i el món de la campanologia, recuperar alguns tocs manuals per a les festes solemnes i crear un grup de gent que estimi les campanes.” “De petit havia fet d’escolà a l’antiga colònia tèxtil de l’Ametlla de Casserres (Berguedà) i sempre m’havia agradat tocar les campanes, i això va acabar despertant en mi una motivació especial per aquest món. A part, he tingut molt d’interès per la història i especialment per la tradició oral, de la qual les campanes en formaven part”, explica Lluís Fígols. I hi afegeix: “Veig l’escola de campaners com una cosa romàntica pels canvis de la societat, l’automatització dels campanars... Però és una manera de fer perdurar o salvar de l’oblit quelcom que anys enrere formava part i marcava la vida diària de la majoria d’homes i dones d’arreu.”
Litúrgia
El doctor en litúrgia de la Facultat de Teologia de Catalunya, Jordi Font, afirma que els alumnes de l’escola són uns privilegiats perquè són de les poques persones que s’enfilen als campanars i poden llegir les inscripcions de les campanes. Precisament, aquestes inscripcions i la iconografia són el punt de partida perquè descobreixin el ritual de bateig de les campanes. “El 80 per cent de les campanes són d’abans de l’any 1970 i, per tant, responen a aquest ritual que el Concili Vaticà va canviar”, explica Font.
Foneria
A les comarques gironines hi ha un dels fabricants de campanes històrics. Es tracta de Rifé, que va adquirir la foneria Barberí, que tenia al darrere més de tres-cents anys d’història. El seu gerent, Joan Riera, remarca que hi ha molts campanars abandonats i que centren la seva feina en la restauració de diversos elements de les campanes. És el cas de Sant Romà de Joanetes, on es duen a terme les pràctiques de l’escola. Rifé fon una vintena de campanes cada any.