Set petits tritons per a l’esperança

Dos anys després que el tritó del Montseny fos descrit com a espècie, ara s’ha fet un pas endavant molt important per assegurar-ne la preservació. Els tècnics del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa han aconseguit les primeres cries en captivitat del que està considerat com l’amfibi del continent europeu amb un risc més alt de desaparició i que al seu dia ja va ser declarat espècie en perill d’extinció, pel departament de Medi Ambient.

Des que els investigadors Salvador Carranza i Fèlix Amat van publicar la descripció de la nova espècie a la prestigiosa revista Zoological Journal of the Linnena Society, es va activar un programa per garantir la supervivència d’aquest animaló, que habita una reduidíssima àrea de 40 quilòmetres quadrats, amb una colònia d’uns 1.500 exemplars adults, segons les dades del 2005.

El seu hàbitat
Al tritó del Montseny –l’única espècie endèmica de vertebrat actual (no fòssil) a Catalunya– li agrada viure en aigües fredes, netes i ben oxigenades, i és per això que en els cursos fluvials del massís del Montseny, sempre per sobre els 600 metres d’altitud, hi troba un hàbitat immillorable. Aquestes condicions aquàtiques són les mateixes que s’han reproduït a Torreferrussa, on es treballa amb una població de vint exemplars adults –8 mascles i 12 femelles– que es reprodueixen en les mateixes condicions que a la natura, dins d’uns aquaris que estan a 13 graus de temperatura. Tota aquesta activitat reproductora ja ha comportat la posta de més de 150 ous –minúscules esferes de només tres mil·límetres–, dels quals 23 ja han arribat a una fase avançada de desenvolupament embrionari.

Ritme de creixement
De moment ja s’ha aconseguit que set larves “continuïn amb èxit el seu creixement”. Els embrions es conserven en recipients de plàstic a 18 graus i s’alimenten de petits cucs. Tot i aquest èxit, des del Centre de Recuperació de Fauna s’és molt caut, ja que s’adverteix que les larves són molt delicades i que ara se n’estan estudiant les condicions de desenvolupament. El cosí germà del tritó del Montseny, el tritó del Pirineu, té un ritme de creixement molt lent i fins al cap de quatre anys no arriba a l’estat de cries adultes.