Educació no renuncia a impartir algunes àrees en castellà

El departament d’Educació no ha renunciat del tot al propòsit que les escoles catalanes imparteixin el curs vinent continguts de matèries no lingüístiques en castellà, tal com estableix el decret d’ensenyaments mínims a l’educació primària aprovat pel govern espanyol, que fixa l’obligatorietat de cursar una tercera hora de castellà o en llengua castellana i que el mateix govern ha dut al Tribunal Constitucional.

Malgrat que l’últim redactat del decret d’ordenació dels ensenyaments a la primària, consensuat pels tres partits que integren el govern, ha fet caure del projecte aquesta obligatorietat, es deixa la porta oberta que els centres puguin impartir matèries en castellà o reforçar aquesta llengua a través de les hores de lliure disposició en el marc d’un projecte lingüístic propi, que en últim terme haurà de ser aprovat pel departament.

El vicepresident de l’executiu, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d’Educació, Ernest Maragall, van coincidir ahir, en la presentació del decret, a subratllar la llibertat d’elecció dels centres a l’hora de configurar aquests projectes educatius. Però mentre que Carod va assegurar que els centres no estaran obligats a impartir la tercera hora en llengua castellana, Maragall es va moure en un terreny més ambigu i va insistir en tot moment que la norma respecta la legalitat vigent i permet “exercir al límit la defensa de les nostres competències” alhora que ofereix “rigor en la seguretat jurídica”. “No estem incorrent en cap tipus de risc”, va arribar a afirmar, “ni tampoc no aprovarem cap pla lingüístic aberrant”.

Carod va matisar amb posterioritat que si el decret s’ajusta la legalitat és perquè deriva de les competències de l’Estatut, la norma de “màxim rang a Catalunya”.
Fonts pròximes al govern, sostenien que el departament confia que els centres introdueixin en els seus projectes educatius continguts de matèries no lingüístiques en castellà, alhora que recordaven que la conselleria tindrà l’última paraula en l’aprovació dels projectes que, segons estableix el decret, s’hauran d’ajustar “a la realitat sociolingüística de l’entorn”.

Els arguments de Carod
El president d’ERC, en canvi, va ser molt clar en un sentit totalment contrari, en afirmar que “el model ha funcionat bé, i no justifica un augment de les hores de docència en llengua castellana”. “El mateix president Montilla ha defensat que si hi ha una llengua que necessita més atenció és la llengua catalana”, va afegir. El decret està pendent encara del dictamen de la comissió jurídica assessora.

Maragall i Carod van insistir a assenyalar que el decret, que estableix de forma definitiva que les estructures lingüístiques comunes s’imparteixin en català, consolida la llengua pròpia com a llengua vehicular i, per primera vegada, normativitza les pràctiques d’immersió lingüística.