MONTSERRAT CELDRÁN
PSICOGERONTÒLOGA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
“Socialment no se’n treu tot el suc, de fer-se gran”
Abordar com podem plantejar socialment dotar-nos d’eines per lluitar contra la marginació per l’edat, a debat en aquest nou cicle d’‘En clau de futur’
Estudiosa i activista
Montserrat Celdrán és psicogerontòloga, experta en la psicologia de l’envelliment a la UB. Estudia com les persones canvien, o no, al llarg de les darreres dècades de la vida i quin ha de ser el paper en la societat de les relacions familiars. Celdrán està molt implicada en activitats cíviques i de voluntariat com a patrona de la Fundació Amics de la Gent Gran i com a sòcia de l’associació EIMA, contra el maltractament de la gent gran.
Vivim en un món ple d’oportunitats més enllà de fer-se gran i arribar a una frontera, establerta legalment, on se t’aparta del sistema productiu. Per això cal donar eines des de la mateixa societat per ajudar a fer el trànsit a aquells que ho necessitin. Que la gent gran es pugui organitzar, però que la seva veu sigui escoltada per les administracions. Calen eines per ajudar a fer front a l’edatisme, o la marginació pel fet de ser gran, i, fins i tot, a l’autoedatisme. Aquestes són algunes de les claus que la psicòloga Montserrat Celdrán posa sobre la taula per donar una ullada a una etapa que no deixa de ser, o que només hauria de ser, una transformació més.
Importa massa fer-se gran?
L’edat no hauria d’importar. Cada vegada som més diversos i continuem tenint inquietuds. Ser vell? Moltes autores destaquen la importància de reivindicar aquesta paraula i dotar-la, precisament, d’una mirada més polièdrica. Pel fet de ser vell no passa res, o no hauria de passar res, més enllà del procés biològic. Això no hauria d’impedir que ens tractessin igual, amb les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona.
Tothom a fer activitats...
No es tracta de tenir-los en un lloc fent coses, sinó que hi hagi objectius. Una de les coses que passen és que a la gent gran se li diu que s’ha d’omplir l’agenda d’activitats perquè així estarà entretinguda. Sembla que tot depengui de fer coses. El que falta és pensar diferent. Quin projecte de vida té una persona quan, per exemple, finalment es jubila?
Què ens cal?
Tenim eines fins que arribem a la jubilació: treballar, socialitzar-nos, preparar-nos per, finalment, tenir una pensió de jubilació. Però hi ha persones que quan es jubilen no volen sentir dir que són grans ni ser tractades com grans, però se les tracta com persones velles. Això cal revertir-ho.
No ho portem bé, doncs?
No els facilitem socialment el trànsit. I això porta moltes persones a una marginació autoinfligida, que sovint es dona quan es jubilen: “Jo no vull que em diguin que soc gran, perquè no ho soc.” Com a societat, com podem donar valor a aquesta persona? Ens calen eines. Hi ha una gran pressió social encara.
Com ara quines?
És important relacionar-se, fer activitats, però amb mesura. Amb tot, cal donar-los veu, perquè poden aportar moltes coses. Però socialment no se’n treu tot el suc, del procés de fer-se gran, arran d’una mirada productiva. A més, tampoc es tenen en compte rols invisibilitzats, com el de tenir cura dels pares. Alguns tenen cura dels seus pares, que tenen 90 o 100 anys. Seguim amb els rols. Es dona per fet que els avis cuidaran dels nets, però, compte, hi ha persones que no volen tenim lligams. Això també ha canviat.
Hi ha molts rols, pel que veig.
Hi ha persones que no tenen cap problema a fer-se grans. És una etapa de transició per a elles. El que dic és que socialment no es treu suc d’aquest procés. Hi ha persones que són molt actives, des de sempre, i en jubilar-se no els passa res. Però d’altres se senten perdudes. A moltes els ha marcat el seu rol laboral, sense el qual se senten òrfenes. Cal donar-los assessorament per obrir ventalls a fer coses i donar oportunitats per seguir creixent.
Una eina seria donar-los més veu?
Sí, però alerta. Aquesta veu ha de ser tinguda en compte. Si creem consells de la gent gran, que en seria un exemple, és perquè el que diuen influeixi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.