SOCIETAT
Veterinaris alerten al Parlament del patiment dels animals als correbous
E xperts en benestar animal demanen “coherència” als diputats i no aplicar “mesures cosmètiques” per “amagar” el dolor
Els animals pateixen en els correbous i existeix prou evidència científica per tenir-ho en compte. Ho han deixat clar la majoria dels veterinaris que han comparegut aquest divendres al Parlament, a la ponència de la reforma legislativa que podria prohibir els espectacles de bous embolats, capllaçats i a la mar. Els experts han alertat els diputats que tenen un “dilema moral”, perquè no es pot separar “espectacle” i “patiment”, segons informa ACN. Els experts en benestar animal, com Antoni Dalmau, Jaume Fatjó i Josep Maria Rufí, han demanat “coherència” als grups a l’hora de prendre la seva decisió. En canvi, Jordi Vendrell, membre de la comissió de bous del Col·legi de Veterinaris de Tarragona, ha denunciat “censura” i que s’està “imposant la cultura de la cancel·lació” a la tauromàquia.
El veterinari Antoni Dalmau, investigador del programa de benestar animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha assegurat que, “si hagués de plantejar un protocol que provoqués angoixa” als bous, “escriuria una sèrie de punts que es compleixen en aquestes tres pràctiques”: treure l’animal del seu entorn, aïllar-lo del grup i limitar-li els moviments. “No tinc cap dubte que estem afectant el benestar animal i que ho estem fent de forma deliberada”, ha argumentat. “És tan greu com clavar-li una espasa? No. Vol dir això que no hi hagi maltractament? No”, ha afegit Antoni Dalmau, que ha assenyalat que “hi ha un patiment psíquic” i que es pot comprovar “només veient la reacció de l’animal”: “patiment, angoixa, estrès o por”.
Per la seva part, Jaume Fatjó, membre del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, ha advertit que “qualsevol estratègia que mirés de minimitzar el patiment va en contra de l’espectacle”, perquè “el patiment i l’espectacle són la mateixa cosa”. En aquest sentit, ha assenyalat que els diputats estan davant d’un “dilema moral” i que, un cop constatat que hi ha patiment animal, tenen tres escenaris.
Les dues primeres, segons Fatjó, són constatar que “l’animal pateix” i decidir prohibir-ho o mantenir l’espectacle en funció, basant-se arguments diferents. La tercera opció, que ha considerat que “no és vàlida”, és “acceptar l’espectacle aplicant mesures cosmètiques per intentar amagar el patiment”. I ha conclòs dirigint-se als diputats: “Feu el que feu, que l’opció sigui coherent”.
Josep Maria Rufí, veterinari especialitzat en clínica bovina i exalcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ERC, ha constatat que “els correbous han estat tractats com a excepció en nom de la tradició”. No obstant això, ha alertat que “la tradició no eximeix de la vulneració de drets als animals”. I ha reblat: “Tots els correbous són un clar exemple de maltractament animal. Els embolats, capllaçats i a la mar. És una evidència científica”. En aquest sentit, Josep Maria Rufí també ha rebatut que la prohibició dels correbous al seu municipi, Torroella de Montgrí, “no ha comportat cap conflicte social”, com tampoc ha passat a Roses o Reus, que van deixar de celebrar aquests espectacles el mateix any.
A favor
Una posició molt diferent de la majoritària ha expressat Jordi Vendrell, membre de la comissió de bous del Col·legi de Veterinaris de Tarragona. “Pateix el bou embolat? Sí. Pateix el bou capllaçat? Sí. I els bous a la mar? Doncs sí. I els pollastres sacrificats als escorxadors? Possiblement més que els bous”, ha afirmat Vendrell.
El veterinari de les Terres de l’Ebre ha centrat bona part de la seva compareixença a denunciar que “ens estan imposant una cultura de la cancel·lació”. En aquest sentit, ha alertat que “promoure l’abolició és una manera de col·laborar amb la censura cultural”. I ha reblat: “Quan un règim prohibeix un llibre, una pel·lícula o una cançó, sempre ho fa apel·lant a un bé superior a protegir”. Ha conclòs assegurant que “no tornarà” al Parlament si el tornen a citar per parlar de bous.
En representació del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, la seva presidenta, Verónica Araunabeña ha assenyalat que dins del col·lectiu hi ha “diferents sensibilitats i camps d’especialització”. A preguntes dels diputats, ha explicat que en els espectacles taurins hi actuen dues tipologies de veterinaris: els especialistes i els clínics (quan hi ha algun animal que requereix atenció). Araunabeña ha deixat clar que, encara que no els ho demani la llei, aquests veterinaris “fan una valoració de l’estrès i de si poden sortir o no”, i que “vigilen molt el benestar dels animals”.
En cas de tirar endavant la reforma, més de vuit de cada deu festes de correbous, com se celebren ara, quedarien parcialment o totalment prohibides, segons les dades obtingudes per ACN. Concretament, el 85,7% de les festes autoritzades entre el 2009 i el 2023 a Catalunya van incloure bous embolats o capllaçats.