Salvar la roba per salvar el planeta
L’1 de gener del 2025 tots els municipis han de recollir de manera selectiva els residus tèxtils
Europa insisteix en l’ecodisseny perquè sigui més fàcil reciclar les peces de moda que ens hem posat
La futura llei de residus, que es basa en l’economia circular, donarà una gran responsabilitat als productors
A Catalunya es generen 165.511 tones de residus tèxtils a l’any (dades del 2021), que vol dir uns 21,3 quilos per habitant (el consum de productes tèxtils al nostre país s’estima en 25 quilos per habitant i any). No es recull selectivament el 89% del tèxtil generat, que majoritàriament es troba dins la fracció resta o com a impropis dins d’altres fraccions selectives, segons informa l’Agència de Residus de Catalunya, que assegura que només es recull selectivament l’11% del tèxtil generat, és a dir 18.270 tones (2,35 quilos per habitant i any). Què se’n fa del tèxtil que va a rebuig? L’Agència Catalana de Residus explica que aquest tèxtil no es pot recuperar i s’elimina mitjançant valoració energètica (incineració) o deposició en dipòsits controlats (abocadors), per això, diu, “és tan important recollir-lo selectivament”.
Estem a pocs mesos que una directiva europea (la 2018/851 de residus) obligui tots els municipis a fer la recollida selectiva de residus tèxtils, abans del 31 de desembre del 2024. L’1 de gener del 2025, per tant, tots els pobles de Catalunya (i d’Europa, és clar) han de recollir selectivament la roba per poder-la reciclar o reutilitzar. La constant producció de roba –que és la segona indústria que més contamina– és realment un problema molt greu per a l’ecologia i el planeta. O reduïm el consum i el que consumim ho reciclem o reutilitzem o ens carregarem el nostre hàbitat. “Es calcula que el 2030 estarem doblant la producció de tèxtil d’ara, o sigui que per moltes estratègies de reciclatge i recuperació que fem si no abaixem la producció anirem molt malament”, avisa l’experta en moda i tèxtil Marta Coca, directora de la 080 Barcelona Fashion. Ella explica que a Catalunya, on tenim una llarga història de producció tèxtil i el llegat del tèxtil és important, el sector i els experts estan molt decidits “a fer una aposta pels teixits duradors perquè, al final, la vida d’un producte depèn de la matèria primera amb què està fet i de com aguanta les rentades, per exemple”. “Jo puc intentar rentar unes quantes vegades i recuperar una samarreta, però si me l’he comprat al Shein per 3 euros no cal que m’hi mati, me la podré posar cinc cops com a molt i el sisè l’hauré de llençar. I, a més a més, els cinc cops que la renti la rentadora quedarà plena de microplàstics, perquè tot són fibres sintètiques i, cada cop que rentem, els microplàstics se n’aniran pel desguàs”, assegura Coca. Per això considera que s’ha d’apostar “per teixits bons i duradors”: “Que una peça, si vols, la puguis tenir vint anys. I que la roba de l’armari s’hereti, com passava abans!”, reivindica.
Europa ja ha fet lleis per, per exemple, prohibir l’obsolescència programada dels electrodomèstics (que obligarà els fabricants a reparar el producte fins a deu anys després d’haver estat venut). En la roba, els experts es decanten també per matèria primera de qualitat que no es faci malbé i per recuperar aquells oficis que reparaven la roba.
“Aquest any la Generalitat ha distingit com a comerç més sostenible Suela-Ràpid, de Mollerussa, mestres sabaters des del 1984 que ara mateix ja reparen de tot”, recorda Agnès Rusiñol, directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, que pertany al Departament d’Empresa i Treball, i insisteix en la importància de “tornar una mica al que es feia abans” i “recuperar aquells oficis de la modista, de la costura, de reparar les coses”. “Com que ara la roba no val res no li hem donat el valor que tocava, però jo recordo que la meva àvia tenia un ou per sargir mitjons. Jo no he sargit mai cap mitjó: quan se me’n forada un el llenço perquè, pel que costen, me’n compro un altre”, comenta Marta Coca.
L’emergència climàtica posa sobre la taula l’impacte del model de moda ràpida, un model depredador basat en l’explotació il·limitada de recursos naturals i humans. El canvi de model que la moda necessita es basa en la sostenibilitat, la transparència i la responsabilitat social; per això, al mateix temps que la restitució d’oficis relacionats amb la recuperació de la roba, avui ja és una realitat el creixement imparable de botigues de roba de segona mà i, en menor proporció encara, l’aparició d’establiments on poder llogar roba, sobretot de luxe. Per anar a una festa, si es vol un vestit exclusiu i una bossa de marca, ja no cal comprar-ho, es pot llogar.
Una altra opció per a la reutilització del tèxtil és reconvertir-lo en un altre producte. La UPC acaba de presentar a Terrassa un nou material per a la construcció fabricat amb residus de roba usada. El grup de recerca Tectex de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) ha creat un nou material que millora les propietats del fibrociment, és molt resistent, més flexible que altres materials de construcció, és ignífug i contribueix a reduir significativament l’impacte mediambiental en la construcció.
La importància de l’ecodisseny
Una altra qüestió és el preu actual del reciclatge. Massa car. Per això Europa insisteix en l’ecodisseny. “Avui costa molt reciclar perquè quan es dissenya i es conceben els productes es fa només amb criteris de creativitat. I s’ha de pensar en l’ecodisseny. Ara, les marques, sobretot les noves, ja han de pensar que, per exemple, posar molta fibra de color o moltes fornitures vol dir que després s’han de separar els tipus de fibres o els tipus de colors, i és molt costós. Per això cal fer col·leccions que poden ser igual de potents en l’aspecte creatiu que les altres però que estiguin concebudes ja pensant en la recollida i el reciclatge. Aquí, a Catalunya, nosaltres ja estem apostant per això, però és que la Unió Europea té molt clara l’aposta per l’ecodisseny”, assegura Coca.
Després, i també impulsada per Europa, hi ha l’aposta pel passaport digital, el DNI de la peça, explica Agnès Rusiñol. Aquest passaport digital es farà seguint la tecnologia del blockchain [també coneguda per la sigla BC, és una base de dades distribuïda, formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar-ne la modificació un cop una dada ha estat publicada, emprant un segellat de temps confiable i enllaçant a un bloc anterior] i deixarà enrere les etiquetes de paper que amb prou feines diuen on s’ha fet un producte i la talla (i, a més, permet fer moltes falsificacions).
Per tant, la futura etiqueta que hauran de portar totes les peces de roba seguirà un procés transparent i el consumidor podrà analitzar realment quines marques són sostenibles i quines fan greenwashing. Ara mateix al consumidor li costa distingir-ho.
A partir del 2030 les marques no es podran autodenominar sostenibles si realment no ho són, perquè tindran la certificació o no la tindran. “La transparència per al consumidor d’on s’ha fabricat una peça i per quines mans ha passat serà clau”, diuen Rusiñol i Coca, que expliquen: “Ara tenim uns anys que seran clau per fer molta feina de sensibilització. Quan la gent sigui conscient podrà escollir el model de compra que vol. L’activisme es farà en l’acció de comprar.” Cal recordar que la indústria tèxtil i de la confecció és un dels sectors més contaminants, causa un fort impacte en l’ús del sòl, la contaminació de l’aigua i fins i tot en les emissions de gasos amb efecte hivernacle. L’impacte ambiental (i social) és a totes les fases, des de la producció fins a la distribució, l’ús i el fet de deixar d’usar la roba.
A més de la conscienciació, la Generalitat fa dos anys que prepara una llei de residus, que aviat entrarà en tràmit parlamentari, “on posarem molt d’èmfasi en què és el món de la producció, la distribució i la comercialització dels productes”, explica Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus. Aquesta llei, que es basa en l’economia circular (que tots els materials i productes, quan acabin un cicle productiu, passin a formar part d’un altre i es vagin reconvertint), donarà una gran responsabilitat als productors. Segons Peraire, la nova llei vol que “per a l’any 2025 es redueixin un 10% els residus tèxtils i un 25% el 2030”. Entre altres mesures, la llei “vol l’obligació d’incorporar un lineal o córner de tèxtil de segona mà en superfícies comercials superiors als 1.200 m²”.
Els responsables d’un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) sobre la gestió dels residus tèxtils a Catalunya, diuen que han pogut constatar, a través de més de 1.400 entrevistes, que si la gent no llença més roba als contenidors que toca (taronja els de Roba Amiga o verds els d’Humana) és perquè es té la idea que aquests dipòsits són només per a roba que estigui en bon estat i que pugui tornar a ser utilitzada. “Tenim la percepció que són contenidors per donar la roba en bon estat i no instruments que serveixen ja per gestionar els residus tèxtils”, explica la investigadora de l’ICTA-UAB i una de les autores de l’estudi, Gemma Morell. “Sí que cal conscienciar la gent, però el problema no és només de la ciutadania. Si un ciutadà no troba on llençar la roba i no se li explica, és evident que l’administració competent no ho ha fet bé”, puntualitza Peraire, que insisteix que en un any s’accelerarà i molt l’acció dels ajuntaments per l’entrada en vigor, l’1 de gener del 2024, d’un ultimàtum donat per la UE. Aquell dia tots els ens locals han de tenir implementada la recollida selectiva de residus tèxtils.
L’Agència de Residus va portar al Saló de l’Ensenyament del 2023 la seva Pop Up (Re)Store, el primer espai destinat íntegrament a la moda circular. A fi de conscienciar els joves, la Pop Up (Re)Store va constar de tres parts diferents: una àrea Showroom (botigues i entitats del sector van exposar roba de segona mà per tal de donar valor a aquestes peces de roba reutilitzades o fabricades amb tèxtils reciclats), àrea de tallers (de confecció de peces i accessoris amb materials tèxtils reutilitzats) i àrea Meet&Green (on diversos influenciadors van parlar dels conceptes de moda circular i els beneficis de la roba de segona mà).
Pacte per la moda circular
Però més enllà de la futura llei i de les directrius europees, Catalunya ha fet el que se’n diu el pacte per la moda circular, una iniciativa pionera voluntària. Es va firmar el 2022 i promou l’acord voluntari per impulsar la transformació del sector tèxtil cap a un model circular a partir d’una perspectiva integral i integradora de tots els actors, públics i privats, de la seva cadena de valor. Els signants del pacte (entre els quals i com a gran empresa hi ha, per exemple, Mango i com a dissenyadora molt coneguda, entre altres, Míriam Ponsa) es comprometen a recollir selectivament els residus tèxtils i a reciclar-los, a facilitar la incorporació de mesures de circularitat i l’impuls de projectes col·laboratius.
