Ramadera del Ripollès, Raquel Serrat és també responsable de dones i membre de la comissió permanent nacional d’Unió de Pagesos. Aquesta organització està molt preocupada per la possibilitat que els llops s’acabin establint al territori català amb grups reproductors. El sindicat defensa que l’espècie no hauria d’estar protegida per l’Estat perquè aquesta protecció té repercussions sobre les possibilitats de gestió de les poblacions que en un futur es puguin establir aquí. Segons els pagesos, l’impacte del llop sobre la ramaderia extensiva està prou reconegut i pot afectar la seva viabilitat i continuïtat.
Ara mateix, als ramaders catalans els preocupa el llop?
Sí, l’espècie que ara mateix més ens preocupa de fauna salvatge és el llop. Actuen en grup, fan molt de mal. Ho sap tota la gent que ha rebut atacs. Per l’experiència d’altres indrets de la península Ibèrica on el llop està més escampat, sabem que es fan atacs molt sanguinaris. Per si s’acaben establint aquí, tot i que ara només tinguem animals fluctuants que van passant, demanem que no es cometin els mateixos errors que s’han comès en la reintroducció de l’ós. Que es prenguin mesures preventives sempre que sigui possible, per exemple facilitar gossos de protecció o impulsar la construcció de tanques electrificades. Però, evidentment, el ramader sol no pot assumir el que tot això comporta. Hi ha d’haver un acompanyament, per tant, de l’administració.
I, en el cas d’atacs, imagino que compensar la pèrdua del bestiar...
Sí, evidentment. El que passa és que no es tracta només de compensar si es mor un animal. Fins ara, els atacs han sigut puntuals i en aquests casos hi ha hagut un acompanyament als ramaders. Els agents rurals els han ofert aquestes mesures preventives. Però hem de tenir en compte que són molt diferents els atacs que hi ha a ramats d’oví o cabrum dels que hi pot haver a bestiar boví o equí. Les ovelles i les cabres van en ramat i són més fàcils de protegir. Però en canvi el bestiar boví i els cavalls estan molt més escampats, no és tan fàcil controlar-los. Nosaltres estem representant el sector primari a la Taula del Llop, on es plantegen totes les propostes per intentar veure què s’ha de fer en aquest tema. Però veiem que una qüestió és tot allò que s’escriu i s’apunta i l’altra és el que es fa en realitat. Creiem que sempre s’ha de protegir el sector primari perquè és el que paga les conseqüències en primera persona de la presència d’aquests animals.
La coexistència és possible?
Crec que la coexistència hi serà, però una convivència harmoniosa no hi serà mai. Hem de tenir en compte que nosaltres, els ramaders, som els que fem la feina per produir aliments per a la població i per fer una gestió del territori, i això no es pot deixar de banda. Ara veiem que està repuntant una mica a Europa la idea que cal fer una gestió de la població de llops i que s’està plantejant aixecar algunes proteccions. Nosaltres estem a favor d’això.
També hi ha naturalistes i científics que diuen que els llops es menjaran els cabirols i els senglars i que, per tant, els pagesos haurien d’estar a favor que n’hi hagi.
A veure, la cadena tròfica funciona com funciona, però és que, a part d’aquests animals, els llops també es mengen vedells, xais, cabres... Quan els ambientalistes vegin desprotegit el seu sou i la seva manera de viure, potser ho veuran d’una altra manera. I en qualsevol cas no volem que passi com amb l’ós, que es va reintroduir molt malament, amb poca transparència i parlant-ne poc amb el sector per tal de poder prendre les mesures necessàries. El resultat és que els atacs han augmentat i que es produeixen molts danys.