Cases sense gas el 2040
Una directiva europea obliga a substituir les calderes i cuines de combustibles fòssils
La norma vol aconseguir edificis eficients energèticament i promou la rehabilitació
“Tenim un dels parcs d’habitatges energèticament més ineficients d’Europa”
Si vostè està pensant a renovar la caldera o comprar una cuina nova ha de tenir molt present l’actualització d’una normativa que acaba d’aprovar la Unió Europea per aconseguir que els edificis siguin energèticament sostenibles d’aquí al 2050. No és un caprici. La mesura està en la línia dels acords de París per intentar lluitar contra el canvi climàtic i parteix de la base que els habitatges són responsables del 40% del consum energètic i del 36% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
L’objectiu de la normativa, que inclou la desaparició del gas a les cases el 2040, no és la substitució de la caldera sinó aconseguir un parc d’habitatges que generi “zero emissions”, com explica Greta Tresserra, vocal de sostenibilitat, innovació i internacional de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tresserra parla de “canvi de paradigma” perquè obre la porta a la rehabilitació per aconseguir edificis més eficients, “tenint en compte que encara avui el 80% de l’energia es produeix cremant combustibles fòssils i que són aquests els que generen l’efecte hivernacle”.
Amb aquesta nova versió de la directiva europea, revisió d’una d’anterior del 2010, s’aposta per fer servir materials ja descarbonitzats per a la construcció d’habitatges. Anar substituint el ciment i l’alumini, grans consumidors d’energia, per pedra, fusta, tova, fang, palla i també per nous materials més propis d’una economia circular. I també promoure la investigació per dissenyar nous materials. “És molt important perquè això vol dir que es pot generar tota una nova indústria sostenible al voltant de nous materials per a la construcció, en què per exemple la roba deixi de ser un residu per convertir-se en una matèria primera”, subratlla Tresserra.
“Un canvi necessari”
Tresserra llegeix la directiva en positiu, perquè dona eines als països, que tenen dos anys per adaptar la norma, “per fer el canvi que necessitem i millorar com a societat”.
Actualment, segons les dades de què disposa el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a l’Estat espanyol, amb molt poca tradició en la rehabilitació d’immobles, el 80% dels edificis necessiten ser rehabilitats. “Tenim un dels parcs més ineficients energèticament d’Europa perquè més del 80% tenen més de 40 anys i són responsables del 25% de les emissions d’efecte hivernacle que es generen, argumenta Tresserra, que recorda que els fons europeus Next Generation tenen partides específiques per a ajudes per a la rehabilitació. I aquí hi ha molt camp per córrer ja que la nova normativa incentiva la rehabilitació i els diners ja hi són. “A Catalunya tenim diners per subvencionar fins al 80% de la rehabilitació de 60.000 habitatges fins al 2026”, assegura. I insisteix en la importància de valorar també l’esforç “en termes de confort, salut i accessibilitat” tenint clar que “intervenir en els nostres edificis no només millora la qualitat de vida sinó que també apuja el valor de l’habitatge i repercuteix en l’estalvi energètic”. Tresserra garanteix, a més, que la norma “no deixa ningú enrere perquè com més vulnerabilitat, més facilitats per fer la rehabilitació”.
Tot i que la caldera és important, Tresserra insisteix a contextualitzar la mesura, recorda que la vida útil d’una caldera és d’uns 15 anys, i augura que abans del 2040 hi haurà tot tipus d’alternatives.
