David Fluriach
President de la Junta de Confraries de Girona
“Tenim l’objectiu de mantenir unes tradicions”
“Els actes religiosos de caire popular acaben esdevenint patrimoni cultural al cap de segles”
“Tenir un bisbe com Octavi Vilà en una diòcesi amb peculiaritats com la nostra em sembla molt positiu”
La Setmana Santa de Girona ja està en marxa amb una desena d’activitats organitzades per la Junta de Confraries. El seu president, David Fluriach, explica com es presenta i repassa quines són les novetats d’aquest any.
La Setmana Santa gairebé ha coincidit amb el nomenament d’Octavi Vilà com a nou bisbe de Girona. Els agrada el seu perfil?
Ens agrada perquè té un perfil molt conciliador, és una persona molt humil i oberta al diàleg, molt atenta a les necessitats de la gent. És un monjo, i els monjos venen d’un món molt espiritual, molt organitzat. Ell, a més, prové de la tradició benedictina, que dona importància a la presència de l’altre, de l’hoste. Un bisbe com ell en una diòcesi com la nostra, que té les seves peculiaritats, em sembla molt positiu.
Quines novetats presenta la Setmana Santa de Girona?
Hem digitalitzat tots els programes des del 1947 amb un sistema d’indexació per poder fer cerques. Ja està actiu al nostre web i creiem que pot ser d’interès per als historiadors que vulguin estudiar la Setmana Santa de Girona. També hem convocat un concurs de fotografia de la processó del Sant Enterrament.
La Junta de Confraries organitza una desena d’activitats durant la Setmana Santa. Quantes persones mobilitza?
Entres les dotze confraries, entre 1.000 i 1.200 persones, especialment per a la processó de Divendres Sant, que és l’acte més esperat.
La feina de les confraries no es limita, però, només a la Setmana Santa.
Fem activitats durant tot l’any. Cada confraria en fa de pròpies, depenent del caràcter de cada una, però també fem activitats conjuntes per tenir presència a la ciutat. Per exemple, en el Gran Recapte, en la confecció dels pessebres amb l’Associació de Pessebristes o en la tradició de les catifes de Corpus, a través de la confraria de Jesús i els nens.
Aquest any ha coincidit que tant la pregonera de la Setmana Santa i com l’autora del cartell són dones. Va guanyant pes la dona en les confraries?
Crec que no hi havia hagut mai aquesta coincidència. La Junta de Confraries mai ha tingut la dificultat d’acceptar una dona en la mateixa junta directiva, que està formada per dos representants de cada confraria. Abans de mi, la Junta de Confraries la presidia una dona. També té pes en les activitats, el pas dels Perfums de la processó el porten només dones... Fomentem que la dona tingui un paper cada cop més primordial en la Setmana Santa de Girona.
La Setmana Santa es pot viure des d’un punt de vista religiós però també cultural.
Aquests actes religiosos de caire popular acaben esdevenint un patrimoni cultural al llarg dels segles. És una tradició que queda integrada independentment de les creences.
De fet, més enllà dels actes litúrgics, la Setmana Santa és una festa popular, del poble laic, en què l’Església potser ni hi participa.
Completament. És més, l’Església ha oscil·lat al llarg del temps i durant algunes èpoques certs sectors volien fer un gir per treure de la religió tots aquests actes de caire popular perquè creien que embrutaven la fe. Pensaven que la fe havia de ser un sentiment pur d’entrega personal. Però oblidaven que aquestes expressions populars són les que necessiten també algunes persones per expressar la seva fe. En el cas de Girona, hi va haver un temps en què el bisbe no donava suport a aquests actes. Si es feia la processó era perquè els laics volien que es fes, encara que fos sense suport de l’Església.
En aquest miler de persones que hi participen potser n’hi ha que ni tan sols són creients.
Fins i tot dintre de la junta n’hi ha ben pocs de comunió de diumenge. Això no vol dir que siguem mals cristians. Tenim l’objectiu de mantenir unes tradicions. Hi haurà cristians que ho viuran d’una manera i fins i tot no creients que ho viuran d’una altra i que participen en la Setmana Santa potser perquè ho han viscut a casa des de petits. No hi ha cap problema. Em pregunto si algun dia vindrà algú d’una tradició religiosa diferent que vulgui portar un pas.
Com és que a la ciutat on hi ha el bisbat de la diòcesi no es fa cap representació de la Passió?
No ho sé. Crec que s’havien fet lectures de la Passió. És una idea per recollir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.