Societat

la crònica

Raons per aguantar el ciri

Cal mirar amb perspectiva les processons dels Dolors que ahir al vespre van encetar la Setmana Santa gironina. A Besalú, fa 325 anys que els veïns veneren la Dolorosa; a Peralada, més de 800; a Banyoles i a Mieres, més de 200, i a Amer, 314. Són molts segles de priors, quinaris, goigs..., però sobretot de genolls pelats davant la imatge d’una verge de cara desencaixada i el cor traspassat per set espasses expressant les seves preocupacions pels fills, perquè no hi ha prou diners a casa, pel mal d’ossos o articulacions, pels desamors i també en accions de gràcies. Arribats a aquest punt, hi ha molta gent que participa o mira passar la processó perquè és una tradició, d’altres hi veuen una mostra folklòrica i d’altres són simples curiosos. Doncs cal mirar enrere, sobretot en aquests tres últims casos, per poder disfrutar de l’espectacle sabent el perquè dels diferents passos i elements teatrals que desfilen i, si hi prenen part, per què estan aguantant un ciri.

I és que pels carrers gironins hi passegen Doloroses, perquè al segle XIII els servents van crear aquest orde a Florència per promoure la devoció als set dolors de la verge: la profecia de la mort de Jesús, la fugida a Egipte, la trobada al temple del fill perdut, la de la pujada al Calvari i la del peu de la creu, el davallament i la sepultura.

Ahir, les processons dels Dolors gironines van tornar a congregar milers de persones, en la majoria dels casos, acompanyades dels respectius maniples de soldats romans, i s’hi van poder veure o escoltar vertaderes joies patrimonials. En el cas de Besalú, els apòstols van emocionar els assistents aplegats a la plaça de la Llibertat amb el cant de la Salve que el 1833 va compondre Remigio Ozcoz de Calahorra i que va fer arribar a la vila mossèn Anton Bassols i Ordeix el 1903. A més, va tornar a sortir la Veracreu, un símbol de Besalú i que històricament només ha sortit en temps de tribulacions. A Mieres, els armats van fer caure Jesús tres vegades al terra de l’església de sant Pere, quan anaven a prendre’l en el marc de la representació del fragment del segle XVIII de la Passió de Fra Antoni de Sant Jeroni previ a la processó.

A la del Silenci de Peralada, va sortir el sant Crist negre i la creu gòtica del segle XIV; a Banyoles, els manaies van desfilar obrint la processó i continuaran la celebració del seu setanta-cinquè aniversari participant en les de Pineda de Mar i Girona, i, a Amer, els armats van sortir acompanyats dels manaies de Maçanet de la Selva i de l’Agrupació Musical d’Amer i del Cor Parroquial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Neixen polls de falcó pelegrí al Port de Tarragona, el segon cop en deu anys

TARRAGONA
MEDI AMBIENT

Primera instal·lació fotovoltaica amb doble orientació est-oest a la UdL

LLEIDA
SOCIETAT

La Transéquia genera un impacte econòmic al Bages de 300.000 euros

MANRESA

Mor el conductor d’un cotxe en un xoc frontal amb un autocar

SALDES
MEDI AMBIENT

Tarragona, distingida com a municipi compromès amb la biodiversitat marina

TARRAGONA

Foc forestal a Batea que s’estén cap a l’Aragó

BATEA

Manresa reprèn les obres de rehabilitació de la Torre Lluvià

MANRESA
educació

El Narcís Monturiol, pioner en la formació de tècnics en renovables

figueres
SOCIETAT

Badalona crema el dimoni que apuja els preus davant més de 115.000 espectadors

BADALONA