Segona vida a Can Sanpere i ampliació de la xarxa social

Els dilluns a la tarda hi ha més moviment que mai a les dependències de l’Arxiu Municipal de Premià de Mar, que s’ha convertit en la nova seu de les entitats de Can Sanpere. Les taules i les cadires de l’entrada s’omplen de voluntaris que ajuden a fer tasques de reforç als alumnes nouvinguts que necessiten un cop de mà amb els deures i per fer reforç amb el català. Al fons, hi ha l’espai just i necessari per feinejar al taller de reparació de bicicletes, on també restauren mobles i allarguen la vida d’algun electrodomèstic.

Els col·lectius que van ocupar el 2013 l’antiga fàbrica tèxtil, per evitar-ne l’enderroc perquè s’hi volien fer pisos, van ser desallotjats al setembre de les naus on feien activitats, per facilitar el procés d’expropiació de la finca, que ha passat a ser municipal. “La lluita va començar contra l’especulació urbanística”, recorda Paquita Guirao, que forma part des dels inicis del col·lectiu social i veïnal que es va organitzar per mantenir-la dempeus i que va buscar el suport dels veïns recollint 1.700 signatures per demanar que es protegís una part de la nau i evitar-ne l’enderroc.

“Fa vint anys que Can Sanpere es reivindica com a espai públic, però també per continuar fent-ne una gestió comunitària”, defensa la portaveu del col·lectiu, que destaca la feina de les entitats, sense ànim de lucre, que treballen i decideixen plegades. “Continuem fent-nos grans, amb un espai obert al poble, a noves propostes”, diu conscient que temporalment estan limitats per l’espai que els ha cedit l’Ajuntament i que el repte és que el trasllat a “la Sanpe”, com anomenen la fàbrica els més joves del col·lectiu, no s’allargui gaire en el temps. “Farem pressió perquè això no passi”, diuen des de la plataforma, que s’ha constituït com a associació per treballar amb l’Ajuntament, amb dues comissions per fer el seguiment del procés d’enderroc d’algunes naus i la urbanització i rehabilitació de l’espai protegit com a bé cultural d’interès local (BCIL). Les entitats proposen traslladar-se a aquesta part de l’edifici, d’estil racionalista, per fer-hi les activitats que van néixer a Can Sanpere, com l’escoleta popular, que acull els infants a les tardes, i el gimnàs, on també es feia circ, però que en l’espai provisional s’ha limitat als entrenaments de boxa i com a espai de benestar i tècniques de relaxació.

Can Sanpere dona cabuda als voluntaris de la Xarxa d’Habitatge i Premià Acull. Uns i altres miren de resoldre la problemàtica de l’accés a l’habitatge, que afecta especialment les persones migrades i amb pocs recursos. “Els assessorem per empadronar-se, perquè són molts papers”, explica Guirao, que reconeix que des de l’administració “tot va molt lent” quan no tenen un contracte de lloguer per demostrar que tenen un domicili fix. “Els lloguers són cars i el procés d’arrelament es complica i es fa més feixuc”, expliquen des de l’entitat, que mira d’acollir els veïns nouvinguts. En acabar el dejuni del primer dia del ramadà, coincidint amb un dilluns d’assemblea, s’aprofita per allargar la sobretaula amb els veïns de la comunitat musulmana que s’han encarregat de preparar el sopar. “Això és fer xarxa comunitària”, diuen.

L’Ajuntament té les claus de Can Sanpere des del febrer, però es va avançar a fer la licitació del projecte de l’enderroc de les naus més malmeses per guanyar temps. El regidor d’Urbanisme, Antoni Subirà, explica que el proper pas serà l’adjudicació de l’obra un cop es tinguin els 300.000 euros previstos en el pressupost, que s’ha de portar a aprovació del ple a principis d’abril. L’enderroc ha de garantir que l’espai compleixi amb les mesures de seguretat per accedir al recinte i començar a parlar sobre els futurs usos i el projecte de rehabilitació del BCIL, de l’edifici central de la fàbrica. “Volem que sigui el centre cívic”, indica el regidor respecte a l’espai que ocupaven les antigues oficines de la fàbrica que es van protegir per evitar-ne l’enderroc.