Els municipis, collats per la burocràcia i amb un dilema nou
A més de ser un dels més bonics del litoral català, el passeig d’Altafulla també sembla aglutinar els diferents problemes que afronten els municipis costaners. A l’octubre es va enfonsar un tros del passeig i, com que la titularitat és de l’Estat, per aconseguir que es reparés va tocar haver-se-les amb el departament de Costes del ministeri i tota la seva burocràcia. “Nosaltres només tenim autonomia per fer intervencions mínimes i urgents a la sorra per evitar mals majors”, recorda la coalcaldessa de la vila, Alba Muntadas. Feina afegida i amb la pressió a sobre del sector turístic, que també vol regeneracions amb sorra del fons marí cada cop que desapareix la platja.
Ara fa una setmana, el mar va tornar a sobrepassar el passeig per la zona on s’acabava d’ampliar l’escullera, i es va inundar un dels extrems, sense causar danys. Justament allà, i davant l’entrada cada cop més habitual del mar, l’Ajuntament estudia la naturalització de la plaça asfaltada del Consolat de Mar. “Així s’ampliaria la zona ja naturalitzada del parc de Voramar, que dona molt bons resultats, i es donaria més espai a la platja per tal que s’autorreguli”, diu Muntadas, biòloga de formació.
Reparar sistemàticament les destrosses del mar ja no sembla tan obligatori com abans, i la possibilitat de cedir-li espais també és damunt la taula. “És un dilema, però creiem que s’ha d’abordar pensant que no són excloents, sinó que totes dues vies poden aportar solucions”, explica la coalcaldessa. De moment, altres municipis, com ara Calafell, Torroella de Motgrí-l’Estartit, l’Ampolla o les Cases d’Alcanar ja han agafat aquest camí o estan a punt de fer-ho.
Crida a l’aliança
Per resoldre tots aquests reptes des d’una posició de més força, Muntadas proposa reactivar la taula de municipis pel litoral sostenible, que es va constituir en el darrer mandat però que no s’ha reunit més. “Ens vam unir des de Sitges fins a l’Hospitalet de l’Infant, i tots tenim casuístiques semblants, així que junts podem fer més força, perquè cada cop veiem el mar més a prop i tenim l’angoixa de què passarà.”