Les conductes suïcides no mortals es van enfilar un 50% després del confinament

Noves dades certifiquen l’empitjorament de la salut mental després de la pandèmia: les conductes suïcides no mortals –que engloben la ideació i els intents– van enlairar-se més d’un 50% a Catalunya després del confinament. Segons l’estudi de l’Institut de Recerca Sant Pau fet públic avui i recollit per l’ACN, l’increment més pronunciat es dona entre les dones joves i els menors d’edat. La doctora Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de la institució, destaca que l’estudi no només “quantifica” el que se sospitava sobre l’impacte del confinament en la salut mental sinó que amplia el focus: “No necessàriament son persones amb un diagnòstic psiquiàtric, i això és molt important perquè demostra que el suïcidi és un problema de salut pública molt més global”. Els experts reclamen la implantació d’estratègies preventives i que es consideri la salut mental com una part essencial de la salut pública.

L’informe es basa en les dades de tots els hospitals de Catalunya recopilades mitjançant el Codi Risc Suïcidi en tres períodes: des de l’1 de gener del 2018, quan encara no havia tret el nas la pandèmia, fins al 31 de desembre del 2022, època de postconfinament. La lleu tendència a l’alça de la primera part estudiada es va frenar durant el confinament, el que el doctor Víctor Serrano-Gimeno, que lidera l’estudi, atribueix al fet que durant la quarantena, la gent “menys accés a mètodes per treure’s la vida”. Quan ja es van començar a relaxar les mesures de confinament, les conductes suïcides no mortals van augmentar de forma significativa entre les dones, especialment el grup d’entre 18 i 30 anys, i entre els menors de 18 anys a causa de “factors complexos, incloent-hi l’aïllament social i els desafiaments econòmics”. Per als investigadors, aquests resultats subratllen la necessitat d’estratègies preventives dirigides a aquests col·lectius.

Com destaca el doctor Narcís Cardoner, un dels problemes per fer front a aquest repte majúscul és la pressió actual sobre el sistema sanitari. “Només cal passar per les nostres urgències per veure la saturació, la pandèmia ha estat una prova d’estrès brutal per a una societat ja de per si fràgil: Tots teníem aquesta idea que la salut mental va fatal i aquí podem confirmar-ho amb números”, sosté. Com la resta d’investigadors, creu que, en tot cas, l’empitjorament de la salut mental s’han d’abordar “des d’una perspectiva de salut pública, no només de psiquiatria”.