Mediadors “de tu a tu” a l’institut
El pla pilot iniciat a la ciutat de Girona per combatre els delictes d’odi a les aules compleix cinc anys
Àlex Castro, referent a l’institut Sobrequés, destaca els valors i l’aprenentatge de la mediació
Impulsat pels Mossos, vol resoldre problemes en etapes incipients i conscienciar de la diversitat social
“No som psicòlegs ni tenim una formació específica. No disposes de grans recursos, però sí que pots fer un acompanyament; és una feina complementària. Tot suma”, explica Àlex Castro, de 21 anys i estudiant de quart curs de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Fa quatre anys que va deixar l’institut Sobrequés de Girona, on va formar part de l’equip de mediació, anomenats “alumnes referents”, en el pla pilot que els Mossos d’Esquadra van implementar-hi amb l’objectiu de combatre els delictes d’odi a les aules en una societat a la qual li costa prendre consciència de la diversitat. Les classes d’un institut són, en certa manera, una foto d’aquesta diversitat a petita escala. Un dels casos que recorda Àlex Castro de la seva etapa com a mediador és el d’un alumne assetjat, “al qual li feien la guitza” i que com a mecanisme de defensa havia adoptat el rol del “graciós de la classe, molestant la professora”. “Per encaixar, la víctima cridava l’atenció d’aquesta manera”, assenyala. Àlex Castro hi va parlar i va entendre els motius i el perquè: “Intentes explicar-li que tu també has passat aquesta experiència; no érem els més populars i, per tant, teníem una proximitat amb l’alumne assetjat”, continua el relat. Hi ha comprensió mútua en relació amb el que està passant, assenyala el futur filòleg. D’aquesta manera, l’equip de mediació intenta que, en aquests casos en què se sent sol o no està integrat, l’estudiant tingui una persona de referència, “algú que quan el vegi pel passadís el saludi o li pregunti com ha anat el dia, o a qui li pugui confiar un problema”, explica Àlex Castro.
Cordialitat
Castro valora l’experiència de mediador al Sobrequés com a molt enriquidora, amb un balanç positiu. En aquest sentit, assenyala que la mediació dona eines per desenvolupar-se en la vida laboral, ja que les discrepàncies i la no entesa personal formen part de les relacions de treball. Però també va constatar certa impotència en determinades situacions d’assetjament perquè l’estudiant “és diferent, ja sigui perquè és grassonet o perquè ve d’un altre país i no parla prou bé”. Castro acompanyava aquests casos, però amb una sensació forta d’injustícia. “L’enfrontament no és la solució”, recorda. En aquest sentit, hi afegeix que la mediació li ha servit per afrontar situacions complicades que et poden generar una certa ira. Àlex Castro remarca que no cal que en una classe tothom s’avingui: “És molt difícil”, reconeix, però s’ha de mantenir el respecte entre tots els alumnes.
L’institut Santiago Sobrequés de Girona va iniciar el pla pilot l’any 2019. El seu director, Joan Cumeras, destaca que el que s’ha aconseguit amb el programa Diversitat de tu a tu és minimitzar “el risc d’incendi”, que pot créixer en etapes incipients. “Vam notar que hi va haver una sèrie de situacions que van resoldre ells mateixos.” Cumeras assenyala que el perfil d’alumne referent són persones amb molta intel·ligència emocional, “estudiants que generen confiança a la resta de l’alumnat”. La mediació suposa un esforç extra i, al mateix temps, una satisfacció extra, d’haver ajudat l’altre. En aquest sentit, el director del Sobrequés hi afegeix que totes aquestes vivències personals i valors que es transmeten són importants: “L’èxit educatiu ha d’incloure-ho tot, però hem de vigilar de no excloure res.”
Discriminació
El caporal Joan Miquel Martínez, cap de l’Oficina d’Odi i Discriminació dels Mossos d’Esquadra, explica que el programa va néixer per detectar situacions de discriminació. Entre els anys 2018 i 2019, l’oficina dels Mossos havia detectat un repunt del nombre d’incidents motivats per la discriminació en víctimes menors d’edat. “Ens preocupava aquesta tendència a l’alça de situacions de transfòbia en adolescents que havien iniciat un procés de trànsit”, hi afegeix Martínez. En aquest sentit, els Mossos van apostar per “un canvi de mirada” i no oferir la xerrada formativa a l’aula a càrrec d’un agent, sinó apostar per “un sistema pedagògic modern” per conscienciar de la diversitat de la societat introduint la figura del mediador a l’aula amb els alumnes anomenats “referents positius”, que reben formació per part dels Mossos. L’agent Sònia Alcàrria, de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de Girona, s’encarrega d’aquestes formacions, en les quals dona les pautes bàsiques de la mediació, de com la solució es troba parlant, i sempre cal buscar l’empatia. L’agent afegeix que les xarxes socials s’han convertit en una eina més per assetjar i discriminar. A la demarcació, explica, es donen i es tracten més casos d’LGTBI-fòbia i de racisme. Quan es va presentar el projecte al Sobrequés, el director, Joan Cumeras, es va mostrar convençut que el projecte salvarà vides. Al caporal Martínez, llicenciat en filosofia, la frase el va fer reflexionar i cinc anys després encara la manté vigent. I hi afegeix una de les lliçons del Talmud: “Qui salva una vida salva el món.”
Implementat en dotze instituts
El programa Diversitat de tu a tu està implementat en dotze centres de secundària de les comarques gironines. Del Gironès, són l’institut de Cassà de la Selva, l’institut Montilivi, el Santiago Sobrequés, el Carles Rahola i el Vicenç Vives de Girona i el Salvador Espriu de Salt. Pel que fa a la Selva Interior, s’hi han adherit l’institut Rafael Campalans d’Anglès, l’institut escola Montseny de Breda, l’institut Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, l’institut de Maçanet de la Selva, l’institut Anton Busquets i Punset i l’institut Escola Cent Fonts / Sant Josep de Sant Hilari Sacalm. A tot Catalunya, en són 36.