Menys del 8% dels malalts d'Alzheimer en fase inicial realitzen tallers de memòria

Tot i que s'ha demostrat que realitzar tallers de memòria en fase inicial manté durant més temps l'autonomia funcional en la vida diària dels pacients d'Alzheimer, només una minoria en fan. La falta d'oferta pública i l'alt cost dels centres privats són les causes que en limiten l'accés a uns pocs.

Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE-Institut Català de Neurociències Aplicades i cap de l'àrea degenerativa de l'hospital Vall d'Hebrón, ha explicat que "els tallers estimulen les funcions cognitives d'accés a les paraules, la imaginació visual, els coneixements semàntics adquirits, l'orientació temps-espai, la memòria autobiogràfica i la memòria actual amb teràpies d'orientació a la realitat i exercicis que simulen les activitats de la vida diària".
"En els últims anys hi ha hagut un canvi cultural sobre aquesta enfermetat i l'anunci pet pel president Maragall serà beneficiós per als malalts i les seves famílies, perquè ha fet un propòsit de proximitat a la malaltia", afegeix la doctora Boada.

Els reptes del futur
Actualment, comptar amb un mètode de diagnòstic precoç i amb fàrmacs capaços de detenir i curar l'Alzheimer són els grans reptes que planteja l'enfermetat neurodegenerativa, que es manifesta amb la pèrdua progressiva de memòria i altres capacitat cognitives, a causa de l'absència gradual de neurones cerebrals.

Albert Lleó, neuròleg adjunt de la Unitat de Memòria de l'hospital de Sant Pau ha recordat que "en els últims 10 anys s'ha avançat molt en l'Alzheimer i ja se sap per què un grup de neurones comencen a fallar, degeneren i es paralitzen". També ha explicat que el diagnòstic d'Alzhéimer es basa en diversos instruments clínics, perquè "no hi ha probes que confirmin el diagnòstic al 100%".

Sobre els tractaments, el doctor Lleó ha insistit que la indústria farmacèutica treballa en aquests moments en l'assaig d'uns 60 fàrmacs, alguns dels quals es dissenyen en centres estatals. Pel que fa a la progressió de l'enfermetat, Albert Lleó ha recordat que és variable: "En alguns casos la malaltia és fulminant i en 2 o 3 anys pot incapacitar la persona; generalment, però, la malaltia afecta d'una forma progressiva i lenta que pot durar entre 8 i 10 anys".