‘Ace’ i partit al paternalisme tennístic

L’esport femení estava marginat als mitjans de comunicació quatre dècades enrere i que una dona periodista s’especialitzés en esports era molt rar. Un efecte més d’una esfera de la societat dominada pels homes. En aquest context, una olotina va trencar motlles. Es tracta de la periodista, fotoperiodista, escriptora i artista Duaita Prats, que pels volts del 1985 va ser pionera en les dues primeres especialitats en el món del tennis. I així l’hi ha reconegut la Federació Catalana de Tennis en el sopar de gala del torneig WTA de Lleida Catalonia Open, que és el més important en categoria femenina de l’Estat espanyol després del de Madrid. El guardó li van lliurar el president d’aquest ens, Joan Tamayo, i la multicampiona de tennis Arantxa Sánchez Vicario, que tot i que viu a Miami va ser a la capital de Ponent per un clínic que va impartir i per participar a la taula rodona Dona, talent i esport. Amb aquest homenatge a Prats, la federació referma el seu compromís envers el paper de la dona al tennis femení, en els últims anys.

Duaita Prats es va iniciar en el periodisme en l’àmbit del tennis quasi per casualitat. O, més ben dit, va saber aprofitar l’oportunitat que li brindava la casualitat, quan un fotoperiodista li va oferir donar-li accés a Roland Garros, el torneig parisenc més prestigiós del món en terra batuda. Ho va fer a canvi d’ajudar-lo en l’idioma. Allà va entrar en contacte amb tot el sector de la premsa estatal especialitzada en tennis i, en un dels esdeveniments posteriors a Barcelona, va acceptar convertir-se en corresponsal i fotògrafa del diari AS en l’àmbit del tennis. Això li va obrir les portes a cobrir professionalment molts altres esdeveniments a la resta de l’Estat espanyol i forans, fins al 1998. A més, també va estar contractada per molts gabinets de comunicació d’esdeveniments tennístics. Ella mateixa explica que, en aquella època, el tennis donava molt de joc. El 1991, uns quants professionals del sector van crear l’Associació de Periodistes de Tennis, de la qual ella ha estat 30 anys vicepresidenta. Duaita Prats és pionera i, gràcies a la seva tossuderia i a la de moltes altres persones del sector, ara ja només és una anècdota lamentable que als anys vuitanta hagués de justificar que, tot i ser dona, ella era la corresponsal acreditada per cobrir el torneig català, estatal o internacional de torn.