Els mestres amenacen amb més vagues

Una riuada de mestres va fer aflorar ahir al carrer el malestar del professorat. Al voltant de 55.000 persones entre docents i estudiants van manifestar-se pel centre de Barcelona en la jornada de vaga convocada pels principals sindicats de l'escola pública per exigir la retirada del document de bases de la futura llei d'educació de Catalunya, una xifra que les organitzacions sindicals van elevar a 60.000 i a més de 80.000 comptant-hi les protestes de la resta de Catalunya.
Els sindicats qualifiquen de "massiva" la participació a la vaga d'ahir i la xifren en un 80%. La Generalitat en rebaixa el seguiment fins a un 50%. En qualsevol cas, els professors van aconseguir paralitzar l'activitat a les aules de gran part de les escoles públiques del país, i especialment a infantil i primària.

La protesta, considerada pel sindicat USTEC-STEs com "una de les manifestacions més grans dels últims trenta anys", va evidenciar també, no obstant, el malestar acumulat pel col·lectiu docent en els últims anys. Els mestres van voler fer-se sentir i, en molts casos, van aprofitar també per descarregar la seva insatisfacció.

Així doncs, els docents donen una setmana de marge al govern perquè mogui fitxa i retiri l'esborrany que ha de ser l'eix de la futura llei d'educació. Si no és així, amenacen amb una nova jornada de vaga, com la d'aquest dijous.

Les dades
La vaga va tenir un seguiment del 50,51% del professorat segons el departament d'Educació, que va ser majoritari a l'ensenyament primari (63%) i del 39% a la secundària, un cop recollides les dades del 96,7% dels centres. D'acord amb les mateixes fonts, un 18% dels centres educatius van fer vaga en la seva totalitat i un 80% dels mestres de les llars d'infants van anar a treballar.

En un comunicat conjunt, els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT van parlar de més del 90% de seguiment a la primària i d'un 70% als instituts. Els portaveus sindicals van coincidir a qualificar la protesta d'"èxit total" i van amenaçar la conselleria amb "noves mobilitzacions" si el conseller Maragall no retira les bases de la llei d'educació. "El conseller haurà d'escoltar i obrir un nou marc de negociacions", van alertar.

El document es manté
Des del departament d'Educació, el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, ja ha reiterat que la conselleria no retirarà el document. "El document morirà de mort natural quan el Consell Escolar de Catalunya emeti el seu dictamen i les bases siguin substituïdes per un avantprojecte de llei".

Per la seva banda, Ernest Maragall ha trobat la vaga "legítima i significativa", però va qualificar el seu seguiment de "parcial" i "desigual" en funció dels territoris i les etapes educatives. El conseller ha relativitzat l'oposició al document de bases i ha afirmat que la protesta "recull el malestar legítim acumulat per qüestions que justament pretén resoldre la futura llei d'educació". "Naturalment, es pren nota d'aquest malestar que té diferents motius", ha reblat.

En aquest sentit, Colomé apunta entre les possibles causes del descontentament general dels mestres, l'"agitació" originada per l'aplicació de la sisena hora i el fet que l'arribada d'alumnat nouvingut està tenint "més impacte" a les escoles.

Per zones
Per territoris, d'acord amb les dades d'Educació, la participació més baixa es va registrar a la ciutat de Barcelona (44,4%) i a Barcelona comarques (50%), i la més alta a les Terres de l'Ebre i el Vallès Occidental, on el seguiment a l'aturada va superar el 57%.

A la zona del Baix Llobregat - Anoia la participació va ser del 54,8%, molt semblant a la de les comarques de Tarragona (54,28%). A Girona el seguiment es va situar en un 53,5%, mentre que a la demarcació de Lleida va ser del 51,28%.