Adeu a La Pansa, una taverna històrica ganxona que tanca per la jubilació de la família propietària

El restaurant guixolenc La Pansa havia anunciat el tancament per jubilació a finals de maig, i el termini es va complir divendres 31. Taverna històrica, amb els orígens al segle XIX, ja apareixia en un inventari d’aquesta mena d’establiments que conserva l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, el 1905. Se’n destacaven les elaboracions de peixopalo, el bacallà sec que va ser un dels ingredients de capçalera de la cuina de subsistència local.

Anys més tard, el 1929, el pare de Toni Agustí i Callicó va comprar el negoci a l’anterior propietari, el senyor Julià. El traspàs de propietat va arribar més o menys en paral·lel al matrimoni d’Agustí amb Francesca Llovero, recordada popularment com Panxita, com recollia el setmanari local Àncora amb motiu d’un reconeixement que es va fer a la parella l’any 1988.

El negoci va esdevenir un punt de trobada de tapers i carreters, lloc per allargar tertúlies i escoltar-hi acudits, ganxoneries i cançons de taverna. Hi ajudava el bon vi de collita i elaboració pròpia, en vinyes de la família a la Vall d’Aro. Les botes històricament havien presidit el local, immortalitzat pel pintor Josep Albertí en un oli del 1956, però fins i tot van posar en marxa una petita planta embotelladora també de moscatell, mistela i vi ranci.

Als anys setanta, el seu fill Santiago va agafar les regnes del negoci en temps de canvis en l’economia local pel tancament d’indústries com ara la fàbrica Burgell, davant per davant al carrer de les Eres. I també la crisi del vi de pagès, per l’enduriment dels requisits sanitaris per embotellar. Als vuitanta, van reorientar el negoci cap al restaurant convencional, però molt ben valorat per les seves receptes tradicionals i casolanes. Dissabte, però, l’esperit de taverna es va reviure, havaneres i cremat inclosos, en un sopar íntim de comiat en què no hi va faltar l’alcalde, Carles Motas.