Societat

El futur sense la canonada

Les pluges de maig han enterrat, de moment, la canonada entre Tarragona i Barcelona. Ara, amb una mica més de marge, els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) intenten refer el calendari d'actuacions per evitar que Catalunya continuï pendent de l'aixeta. L'objectiu no és fàcil ni econòmic: en els pròxims set anys s'haurien d'invertir més de 6.300 milions d'euros en obres destinades a incrementar els recursos disponibles d'aigua i millorar els ecosistemes associats, segons la documentació presentada per l'ACA en la última reunió de la Taula de la Sequera.

Les obres més importants que s'han programat són les dessalinitzadores. L'única planta en funcionament, Tordera I (Blanes), produeix 10 hm3 anuals i està en fase d'ampliació de 10 hm3 més. El maig del 2009 començarà a funcionar la dessalinitzadora del Prat, que produirà 60 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any. Per al juliol del 2010 es preveu l'entrada en funcionament de la primera fase de la dessalinitzadora de Cunit, amb 20 hm3, ampliables fins a 60 hm3 el 2012. La quarta dessalinitzadora podria entrar en funcionament també cap al 2012 al costat de l'actual Tordera I.

Interconnexió versió 2.0
El projecte inicial de la dessalinitzadora de Cunit preveu la inversió de 15 milions d'euros en la construcció de canonades de connexió amb les xarxes existents. Aquesta quantitat es podria ampliar per crear una xarxa de canonades que, a banda de donar servei als usuaris de la dessalinitzadora, pogués ser utilitzada d'interconnexió entre Tarragona i Barcelona. Cal recordar que Cunit és a mig camí de les dues capitals i a molts pocs quilòmetres de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona i d'Aigües Ter-Llobregat.

La dessalinitzadora del Prat tindrà un cost de 238 milions d'euros i serà pagada majoritàriament per la Unió Europea. Les plantes de Cunit i Tordera, amb les seves xarxes de connexió, sumaran 579 milions d'euros. A banda s'haurà de comptar el cost d'explotació i, en especial, el consum elèctric de les plantes.

Si se sumen les inversions previstes a les despeses suplementàries provocades per la crisi de la sequera -que no baixaran dels 300 milions d'euros-, s'entén que un dels debats que s'obriran els pròxims mesos és el finançament de la gestió de l'aigua i la possible repercussió en el rebut.

L'altra discussió probable qüestiona si les previsions de l'ACA són suficients per tancar per sempre més el risc de restriccions. De forma indirecta, a banda de la interconnexió en la seva nova versió, no es podrà evitar un nou replantejament de les necessitats d'aigua més enllà del l'any 2015, amb propostes permanentment obertes com ara el transvasament del Roine.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pere Sala
Ambientòleg, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

“Ordenar i gestionar bé el paisatge també és rendible”

Olot

La sal més salada: Cardona comercialitza per fi una sal comestible, de gran qualitat i puresa

Cardona
Marc Sabater Armengou
Independents de Vilanova - Som Poble - Alternativa Municipalista

“La nostra acció passa per la crítica constructiva al govern”

Peralada
SOCIETAT

Terrassa impulsa la marca de ciutat per projectar-se a l’exterior

Terrassa
SOCIETAT

Projecte europeu de memòria històrica amb joves de Granollers

Granollers
SOCIETAT

Nova campanya del Carnet Jove de la Cerdanya

Puigcerdà
Política

Mor Encarna Jordan, activista independentista, antifeixista i internacionalista

SOCIETAT

Menys incompliments sanitaris en els locals de tatuatges de l’àrea de Barcelona

Barcelona

L’Ajuntament denuncia per primer cop un fons voltor

girona