Les entitats socials criden a fer pinya davant l’auge dels discursos d’odi

En un context com el present, on l’extrema dreta exhibeix múscul i les proclames afins es propaguen entre múltiples canals, les entitats socials agrupades a la Taula del Tercer Sector han fet avui una crida a articular un front comú per, justament, desactivar, aquests discursos d’odi i l’auge de les formacions que els esbomben. L’apel·lació ha estat feta durant la presentació d’un dossier de 60 planes, titulat Catalunya Social, i que analitza els arguments que fonamenten aquest tipus de missatges, classificat com a antifeministes i anti-LGTBIQ+, racistes i islamofòbics, i nativistes. La primera tesi de l’estudi, és que aquests discursos ultres es construeixen en base a “problemes estructurals” que pateixen les societats occidentals a partir de clixés més aviat simplistes, combinació que els fa ser especialment atractius en joves amb poc esperit crític i en persones que es troben en una situació vulnerable, i que culpen de les seves mancances a d’altres col·lectius més necessitats. Davant d’això, la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Francina Alsina, ha expressat la seva preocupació per l’auge d’aquest fenomen, i que s’ha fet especialment patent en les darreres eleccions europees, i ha apel·lat perquè totes les entitats socials treballin plegades per combatre-ho. “Hem detectat l’arrel del problema i els motius pels quals aquestes discursos triomfen” sosté Alsina, que recepta que davant d’això el que cal és rebatre, amb arguments, qualsevol idea o contingut que atempti contra els drets humans, crear contra-narratives davant de segons quines idees, informar i formar la ciutadania i incidir en la identificació de les principals problemàtiques socials. També ha advertit que, des de la Taula, han detectat que aquesta mena de “discursos simplistes” estan “calant” en persones vulnerables. “Cada cop ens ho trobem més perquè les ajudes no arriben a tothom qui ho necessita” ha comentat la responsable de la Taula d’Entitats del Tercer Sector.

Anant al contingut del dossier, una de les primeres tesis que exposa és que, per entendre els discursos d’odi, és crucial vincular-los amb les estructures de poder existents, com el colonialisme, el patriarcat o el nativisme. “La història colonial ha deixat profunds rastres en la forma com es configuren les nostres societats” ressenya el treball, que també destaca la capacitat de l’extrema dreta per “mobilitzar” la ciutadania i “utilitzar problemes que ja existeixen i que són estructurals o institucionals per forçar un gir més cap a la dreta”, i entre els que cita la segregació escolar, el patriarcat, els atacs homòfobs o la llei d’estrangeria. “Els discursos d’odi troben un terreny fèrtil en aquests problemes polítics que se solidifiquen i passen a ser socials”, ha apuntat un dels coautors de l’estudi, Helios F. Garcés, durant la seva presentació avui, alhora que ha reconegut que “quan això passa la batalla es torna molt més dura perquè passa a ser cultural”. Per exemplificar-ho en el cas concret de l’antifeminisme o les consignes anti-LGTBIQ+, Garcés ha assenyalat que aquests discursos busquen frenar els avenços socials aconseguits i presenten “la família tradicional occidental com un reducte que resisteix davant d’una conspiració finançada per unes elits. La Taula d’Entitats del Tercer Sector ha aprofitat per exposar algunes “dades alarmants” de denúncies rebudes per l’Oficina de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtats i Feminismes entre els anys 2022-2024. En concret, un 35% estaven relacionades amb casos de racisme o xenofòbia, un 18% tenien a veure amb problemàtiques de gènere i sexe, un 15% estaven relacionades amb discriminacions contra la comunitat LGTBIQ+, i un 18% estaven vinculades al capacitisme.