Societat

SOCIETAT

La intervenció de Barnahus redueix el sobreseïment de les agressions sexuals a infants

Segons les conclusions d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili

La intervenció de Barnahus, el model d’atenció integral als infants i adolescents, ha reduït significativament el sobreseïment dels casos d’agressions sexuals a aquests col·lectius. Ha passat del 60% fins al 12%, segons recull ACN. Aquesta és una de les principals conclusions preliminars d’una recerca, coordinada per la Universitat Rovira i Virgili (URV). La investigació s’ha fet publica aquest dijous en el Congrés internacional ’Reptes jurídics i de l’atenció a la infància i a les dones víctimes de la violència’, celebrat a Tarragona. De fet, aquest estudi, encara en curs, està avaluant l’impacte del model Barnahus al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i les comarques lleidatanes. La mostra inclou més de 480 diligències prèvies que impliquen fins a 520 víctimes.

La investigadora principal del projecte, Núria Torres, ha explicat que estan avaluant els canvis que ha suposat la posada en marxa del model Barnahus (Casa dels Infants en suec), en el funcionament del sistema penal. El servei va arrencar el juliol de 2020 a Tarragona, sent pioner a tot l’Estat Espanyol. Torres ha detallat que han revistat tots els casos iniciats per abusos i agressions sexuals a infants i adolescents des del gener 2018 fins al desembre 2022, és a dir, dos anys abans de l’inici de Barnahus al territori i dels seus dos primers anys.

Segons la també professora de Dret Penal de la URV, els resultats preliminars fets públics aquest dijous en el marc del congrés mostren que hi ha hagut canvis “rellevants” en “algunes variables” associades a la revictimització dels infants o victimització secundària. “En el procediment penal, la durada s’escurça, de forma que és estadísticament significativa en el cas de Tarragona”, ha assenyalat. “Són processos penals una mica més curts del que ho eren abans que entrés en funcionament el model Barnahus i també en comparació amb altres territoris com els de les Terres de l’Ebre i Lleida”, ha afegit.

Tot i que indica que continua havent-hi una taxa de sobreseïment “molt elevada” d’aquests casos, en aquells on hi ha hagut la intervenció del servei Barnahus la taxa ha “baixat moltíssim, d’un 60% fins al 12%; això vol dir que hi ha més casos que s’han iniciat penalment, que poden seguir la seva tramitació i que es dictarà sentència”, ha subratllat. Entre les principals conclusions de la recerca, que recorda que són preliminars, Torres ha destacat que la intervenció de la Barnahus també fa “més factible que hi hagi una sentència en sentit condemnatori”.

Ampliar el model

En paral·lel, Torres confia que la “tendència” que mostren els primers resultats de la investigació sobre l’impacte positiu del model Baranhus en el sistema penal es consolidi. En aquest sentit, espera que el servei s’ampliï i atengui altres infants i adolescents víctimes d’altres delictes, com ara de maltractaments en l’àmbit intrafamiliar, negligències, violències de gènere, entre altres.

Comparteix opinió, la professora agregada del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, Eva Zafra, qui considera que caldrien equips especialitzats per atendre els menors que són víctimes de feminicidis. “Són fills de violències masclistes, que passen per tot un perible burocràtic, judicial, educatiu i emocional” després de la mort de la mare. De fet, per ella, els reptes passen per més formació per als professionals d’aquests àmbits, més sensibilització i més investigació per tal d’atendre millor tots els infants, víctimes de tota mena de violències.

Zafra ha explicat que des del 2019 tenen en marxa un estudi per a analitzar les conseqüències que tenen els feminicidis en els fills i els familiars i també els dels feminicidis vinculats. L’experta ha remarcat que l’atenció i protecció que tenen aquestes víctimes hauria d’anar més enllà de la mort de les dones, ja que les derivades “s’expandeixen” a tota la societat. “La figura del mestre és vital, inclús hi ha casos, que la mestra ha sigut una segona mare, i no saben com atendre aquests casos”, ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.