SOCIETAT
120 anys del Palau d’Indústries de Terrassa
Cinc generacions d’enginyers han passat durant 120 anys per les aules del Palau d’Indústries de Terrassa, l’emblemàtic edifici modernista dels arquitectes Lluís Muncunill i Josep Domènech que ara és la seu de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC).
Aquest 3 de juliol, se celebrarà el 120è aniversari de la inauguració, que es va fer coincidint amb la festa major de la ciutat i que va ser tot un esdeveniment social i cultural. Tal com recordava la historiadora Lourdes Plans en el llibre L’Escola Industrial de Terrassa. 1902-2002. Cent anys de vida universitària, els actes d’inauguració, amb totes les autoritats de l’època i representats del món industrial i econòmic, van ser amenitzats per diferents corals i s’hi van ballar sardanes. La nit anterior, es van celebrar balls de gala al Cercle Egarenc, al Casino del Comerç i a la Fraternitat Republicana.
Capitalitat industrial
La idea de crear una escola industrial a Terrassa va ser d’un grup de persones emprenedores del món científic, industrial i polític de la ciutat, que van preveure la importància de formar els professionals de l’enginyeria per consolidar i fer créixer el lideratge industrial i econòmic de la ciutat a la Catalunya de principi de segle XX. Tal com recorda ara l’Eseiaat, van ser industrials, empresaris, professors, científics i polítics com ara Bartomeu Amat, Joaquim Monset, Josep Freixa, Alfons Sala, Lluís Salvans, Albert Russinyol, Basilio Paraíso, Rafael Gasset, Matías Barrio, Nicolás Oliva, Melquiades Álvarez, Josep Baltà i Pere Vacarises, entre d’altres.
La seva aposta va permetre que Terrassa es convertís en una de les poques ciutats de l’Estat espanyol que disposava d’una escola d’enginyeria, juntament amb Bilbao, Madrid i Saragossa.
L’arquitecte Lluís Muncunill va projectar l’edifici amb una planta en forma d’U inspirant-se en l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, obra de l’arquitecte Elies Rogent.
Per això, segons la historiadora Lourdes Planas, Muncunill va dissenyar un cos de façana central molt destacat de les ales laterals, amb una solemnitat accentuada pels arcs de mig punt. Però el que finalment imprimeix caràcter singular a l’edifici és la introducció del color, del maó vist i de les aplicacions ceràmiques amb què adquireix un aire de modernitat.
Segons el director de l’Eseiaat, Xavier Roca, “iniciatives com les que va posar en marxa fa més d’un segle aquell grup de científics, polítics i empresaris els prefigura com a pioners de la que ara anomenen triple hèlix, és a dir, la unió d’esforços i voluntats de la societat civil per generar progrés a partir de la formació, de la generació i de la transferència de coneixement”. “Per això aquell esperit emprenedor i pioner ens continua inspirant i ens permet seguir contribuint a inspirar el futur.”
L’Eseiaat celebrarà al llarg d’aquest any l’aniversari del seu edifici històric amb una sèrie d’activitats, emmarcades en el lema L’Escola que inspira, amb un logotip dissenyat per a l’ocasió. El logotip representa conceptualment l’element més conegut i emblemàtic de la façana de l’edifici, acolorit amb el blau corporatiu de la UPC i el taronja característic del maó, el principal element constructiu.
