Les dones fem esport
La Diputació de Barcelona dona suport als municipis per impulsar que les dones facin esport
L’esport és un fenomen en constant i creixent evolució. El 48% de la població de la demarcació de Barcelona de més de 16 anys practica esport en alguna de les 9.000 instal·lacions esportives o bé al medi natural que hi ha a les comarques barcelonines en un context de gran potència del teixit associatiu, amb més de 10.000 entitats esportives a la província de Barcelona i més de 60 federacions a Catalunya.
L’esport implica beneficis socials i psíquics més enllà dels lògics beneficis físics, esdevenint una eina clau per a la millora de la qualitat de vida de les persones. Dit això, el biaix de gènere és una realitat: hi ha menys llicències esportives femenines, existeix una menor participació de la dona en estructures esportives professionals (el 24% davant el 76% que ocupen els homes) i l’enquesta sobre activitat física i esportiva a Catalunya mostra que les dones en un 40% no practiquen cap activitat física respecte els homes.
Davant d’aquest escenari la Diputació de Barcelona assisteix, acompanya i coopera amb els ens locals per millorar la qualitat de vida de la ciutadania impulsant la pràctica esportiva i alhora mantenint una bona xarxa d’equipaments esportius i apostant per la innovació en els serveis esportius municipals. En clau de gènere un projecte rellevant és el programa ’Dones i Esport’, una línia d’actuació que la Diputació de Barcelona destina en aquest mandat a impulsar programes d’activitat física continuada i lluitar contra el sedentarisme, al llarg de tota la vida, de les dones. Incorporant la perspectiva de gènere, pretén aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes, tant pel que fa a l’increment de l’activitat esportiva, com a la incorporació de les dones en les estructures directives professionals de l’ecosistema esportiu.
El programa ’Dones i Esport’ consta de recursos econòmics, tècnics i materials. Els primers consisteixen en ajuts als municipis per a l’organització d’activitats esportives prioritàriament per a dones. Els recursos tècnics consisteixen en ajuda per a l’elaboració de documentació obligatòria per als municipis: el pla d’igualtat de gènere a l’activitat física i l’esport local, i el protocol per abordar violències masclistes en equipaments esportius municipals. Per últim, també existeixen recursos materials de suport a l’organització d’esdeveniments esportius per a dones. A més, es duen a terme diferents jornades formatives i diferents seminaris i cursos. En els darrers mesos s’han treballat àmbits com la incorporació de la diversitat afectiva, sexual i de gènere a la pràctica esportiva local, la incorporació de la perspectiva interseccional a les polítiques esportives del mateix àmbit o les estratègies per a la implementació d’un pla de prevenció de la violència sexual a l’esport.
Per últim, s’ha creat un banc de bones pràctiques per promoure la millora i la innovació en els governs locals amb la difusió d’experiències, la reflexió i l’intercanvi de coneixement sobre polítiques locals.
Sis dones ens han explicat la seva experiència amb la pràctica de l’esport
Mira les entrevistes a diba.cat/les-dones-fem-esport
“L’esport em va ajudar a superar parts de la malaltia. No només físicament, sinó mentalment.”
Amb 14 mesos va patir poliomielitis i des d’ençà es mou en cadira de rodes, però això no l’ha aturat mai. Va estar a punt de participar als Jocs Paralímpics de Barcelona de 1992 en bàsquet, però la cita va coincidir amb el seu embaràs. Tot i això, està ben orgullosa d’haver portat la torxa paralímpica. Va començar a practicar ball esportiu quan ja era mare de dos fills. Amb el seu marit s’ha proclamat diverses vegades campiona de Catalunya i d’Espanya de ball en cadira de rodes, i ha participat en competicions europees.
“És el meu dia preferit de la setmana, 100%”
L’Aida sempre havia estat esportista, però amb l’embaràs va haver d’aparcar les seves activitats habituals. La matronatació li ha permès fer comunitat amb altres dones en la mateixa situació.
Fer activitat física a l’aigua per a les dones embarassades a l’últim trimestre de gestació permet treballar la flexibilitat i l’elasticitat de la musculatura pèlvica, la respiració, la coordinació i la capacitat aeròbica. A més, suposa una millora física i mental, les ajuda a descansar millor de nit i regula la hipotèrmia. El projecte dissenyat per les llevadores de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva és un èxit i en pocs mesos han passat pel programa prop de 100 participants en cinc grups.
“Les dones no hem de fer esport perquè ningú ens ho digui, ho hem de fer per nosaltres: és el nostre temps, el nostre moment.”
La Judit és metgessa de professió, i va començar a fer esport en un moment de molt estrès laboral i familiar. L’activitat de defensa personal li permet conciliar i li serveix per alliberar tensió, malgrat no haver estat mai gaire esportista. El principal benefici que hi troba és poder dedicar-se una estona a ella mateixa.
“Moltes dones grans troben que han passat la vida lligades a les tasques domèstiques i a la cura dels fills. L’esport representa una manera de sortir de casa, de tenir espais propis, d’engegar relacions noves, i en definitiva, d’alliberament personal.”
Aquest programa porta dotze anys en marxa i la Mari Carmen hi és des dels inicis. Es va interessar per l’esport després de jubilar-se, i ja no ha parat. Malgrat inicialment ser poques persones, van fer-ne una bona difusió i actualment són 625 participants.
La Mari Carmen, guardonada el 2017 amb el premi Dona i Esport per l’Ajuntament de Cornellà, destaca que els beneficis de les trobades al parc són físics, però sobretot emocionals: alliberament de la rutina, fer noves relacions, sortir de casa i de les tasques domèstiques.
“Me siento querida, me siento mimada, he vuelto a ser yo misma. Hasta que no llegue a competir, no voy a parar.”
La Ramona va patir càncer de mama, i per la rehabilitació de l’operació li van recomanar la pràctica del tir amb arc, ja que ajuda a combatre una de les seqüeles més freqüents: l’acumulació de líquid al braç, que s’infla i fa mal. Però els beneficis van anar més enllà: després de l’operació la Ramona es sentia poc útil, som si no fos ella mateixa. Practicar tir amb arc li va fer sentir-se de nou una persona vàlida i empoderada.
“Dejé el futbol con 22 años, y he vuelto con 38, pero el talento nunca se pierde”
L’Elisabet té 38 anys i dues filles. Sempre havia jugat a futbol, però des de fa un any és jugadora i ajudant d’entrenadora del primer equip federat de noies gitanes d’Espanya, el Club de Futbol Tramontana de La Mina. Pel seu talent i carisma, s’ha convertit en una de les referents de l’equip. Afirma que el futbol és un refugi enmig d’un entorn difícil. Tothom coincideix en dir que els infants estan millor a dins que en qualsevol altre lloc. L’Elisabet diu que s’ha fet camí i que la visibilitat de l’equip els està ajudant a superar moltes barreres, però que encara cal vèncer molts prejudicis.
