Entrebancs per accedir al padró a tot Catalunya, sobretot a les grans ciutats

Diverses entitats socials s’han unit avui per denunciar els entrebancs per empadronar-se a tot Catalunya, sobretot a les ciutats més grans. Asseguren que han “empitjorat” les condicions d’accés al padró i posen la lupa en els ajuntaments de les deu ciutats més poblades, entre les quals hi ha Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Lleida, Tarragona, Terrassa i Sabadell. Després de les darreres eleccions municipals, la Xarxa d’Entitats pel Padró 2024 ha analitzat amb deteniment aquesta problemàtica i, segons les dades presentades avui i recollides per l’ACN, ha augmentat el número de municipis que no garanteixen el padró. Concretament, 37 ajuntaments no estan empadronant de “manera àgil” a tothom que ho sol·licita, de manera que estarien vulnerant el dret al padró. Es tracta, entre d’altres, d’Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, el Masnou, Figueres, Igualada, l’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, i Mataró. En l’informe presentat abans dels comicis municipals de l’any passat, els ajuntaments que posaven més traves eren poc més de 30 respecte els 37 actuals.

“En general, la situació empitjora no només pel nombre de municipis, que són més, també perquè hi ha certa impunitat”, ha assegurat avui Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres. En sis poblacions, de fet, la situació s’ha complicat de “de manera significativa” respecte a fa un any, lamenta la xarxa, la majoria de l’àrea metropolitana. Entre les principals vulneracions que denuncien les entitats socials hi ha la manca d’informació i els protocols “poc clars” per sol·licitar el padró. Segons Laia Costa, membre de la Fundació Ficat, molts ajuntaments no fan públics els circuits que s’han de seguir les persones per poder-se empadronar ni tampoc els requisits que s’han de complir. A més, sostenen els membres de la Xarxa d’Entitats pel Padró, gran part dels consistoris assenyalats apliquen “arbitràriament” aquests criteris “en funció de qui atenen”. També critiquen els requisits “excessius i innecessaris” que demanen algunes administracions locals. Les entitats denuncien que, en general, hi ha un augment del “sentiment d’impunitat” i han alertat que Catalunya es troba en una situació en què vulnerar el dret a l’empadronament, especialment a les persones immigrades, “dona vots”. “Els ajuntaments poden manifestar de forma oberta que imposen restriccions al padró i no passa res”, lamenten en referència a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana. “Vulnerar drets surt gratis i això fa que hi hagi un efecte de contagi”, conclouen.