Societat

La crisi provoca el retorn d'immigrants

La crisi econòmica, la pujada dels preus dels aliments i dels lloguers, i la dificultat per trobar feina estan fent créixer a marxes forçades el retorn de molts immigrants al seu país d'origen. No hi ha dades sobre quantes persones opten per tornar a casa, però l'increment de sol·licituds per accedir a les ajudes al retorn fa evident la importància del fenomen: en tot l'any passat 312 estrangers que vivien a Catalunya van demanar acollir-se al Programa de Retorn Voluntari (Previcat), que gestiona la secretaria per a la Immigració amb l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), en el que portem d'any ja se n'han rebut 106 i es detecta "una evident tendència a l'alça", segons reconeix un portaveu de la secretaria.

De retorns efectius a través d'aquest programa, l'any passat n'hi va haver 142 (62 bolivians, 21 hondurenys i 21 argentins), una xifra significativament superior als 85 del 2006. I molt superior als 38 de l'any 2004 i als 8 del 2003.

Reagrupaments i retorns
"L'increment dels retorns és lògic per la pròpia maduresa dels fluxos migratoris, perquè si a un immigrant li va bé pot ser que torni al seu país amb el que ha guanyat per muntar allà un negoci, però en els últims mesos ho és sobretot per l'amenaça de la crisi econòmica", indica el sociòleg Andreu Domingo. Domingo és un dels experts que participa en l'elaboració de l'anuari L'estat de la immigració a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, i l'estiu passat ja va advertir que les línies d'evolució de la immigració a Catalunya serien les arribades per reagrupament familiar i la tendència al retorn.
Les persones que s'acullen al Previcat reben el bitllet d'avió i un suport econòmic, una gestió que es fa sempre basant-se en un informe social elaborat pels serveis socials municipals o d'alguna entitat col·laboradora. "Hi ha casos més urgents que no poden esperar tots aquests tràmits i gestionem el viatge nosaltres directament", explica la cap del departament de Migració de Càritas, Juana Martín. Càritas va pagar l'any passat el viatge de tornada a 25 persones i fins al març ja n'ha pagat 10. El motiu de la urgència acostumen a ser problemes greus de salut.

A banda de l'evidència de les dades, Martín explica que es troben amb situacions noves: fa pocs dies se'ls ha adreçat un grup d'una vintena de bolivians que volen tornar. "Fins ara rebíem les peticions d'una en una o familiar, per primer cop ens la fan en bloc", indica. "Havien anat tirant fent alguna feina -afegeix-, però veuen que la situació va cap a pitjor".

A més de les tramitades per urgència, l'any passat Càritas va derivar 88 persones al Previcat i fins al març ja n'hi ha derivat més d'una vintena. Van entrar amb visat de turista fa un o dos anys, han treballat en l'economia submergida però veuen que no se'n surten i marxen. Si fa dos o tres anys els que acudien a Càritas buscant una via per tornar a casa eren equatorians ara són bolivians i hondurenys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’emblema de Castelldefels posa a punt l’embolcall

CASTELLDEFELS
Xavier Llorente Cabratosa
Cap de l’oposició Vilajuïga (Assemblea per Vilajuïga)

“No tenim la seguretat que el govern faci una bona gestió”

Vilajuïga

Tornada a l’escola: la Fundació “la Caixa” acompanya més de 20.000 infants en situació vulnerable en l’inici de curs a Catalunya

OLOT

Llum verd a les Festes del Tura populars, gratuïtes i al carrer

Olot
Informació especial

El TERMCAT publica la terminologia de la Copa Amèrica en un diccionari en línia i un tríptic

FIGUERES

El reglament dels pisos de lloguer assequible, per a aspirants que no tinguin deutes

FIGUERES
SOCIETAT

Calella ‘blindarà’ un dies la Roca Grossa perquè s’hi faran rodatges

Calella
Àsia

La Xina atura les adopcions internacionals dels seus nens i nenes

Barcelona
religió

El monjo de Montserrat Ignasi M. Fossa presidirà una congregació amb monestirs a 24 països

barcelona