Un terme mitjà per corregir
Entitats, societats i i escoles de les comarques gironines treballen d’acord amb el model de l’economia del bé comú
Els centres Fedac i l’empresa d’embotits La Selva actuen perquè la seva activitat tingui una incidència favorable en l’entorn
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el bé comú és “el conjunt de condicions de vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular dels seus membres”. El bé comú és alhora un dels pilars del projecte educatiu dels 25 centres escolars de la Fedac de Catalunya. I el bé comú és el que mou un grup d’entitats que, sota el nom de Grup Local de l’Economia del Bé Comú (EBC) Girona, difonen i desenvolupen des de fa una dècada a la demarcació el model socioeconòmic promogut pel professor austríac Christian Felber fa una quinzena d’anys.
Susana Mota forma part de l’equip coordinador de l’Associació de l’EBC Girona. Mota assenyala que la pandèmia ha fet reactivar l’interès pel model. “Abans, quan anàvem a fer xerrades, havíem d’explicar què és el bé comú, enganxàvem la gent més a contrapeu. Ara, en canvi, la gent ja veu més la necessitat d’un canvi, que el capitalisme neoliberal no funciona i que cal centrar-se més en les persones.”
Als centres, cristians, de la Fundació Educativa Privada Dominiques de l’Anunciata Pare Coll (Fedac) el responsable d’administració, economia i finances és el cap de l’àrea de gestió del bé comú, Xavier Batlle. En l’EBC, els diners “no són un fi sinó un mitjà i això encaixa perfectament amb la nostra manera de ser”. En la fundació, constituïda el 2009, la gestió dels recursos ha de permetre continuar la seva tasca, però no només això. “No hi ha evidentment un accionariat darrere a qui s’hagi de retre comptes ni anem a buscar una rendibilitat, el que anem a buscar és una sostenibilitat”, explica.
Anàlisi i accions de millora
Els centres Fedac formen part dels socis de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú (ACFEBC). I a l’hora d’analitzar la seva activitat agafen la matriu formada pels termes dignitat humana, solidaritat i justícia, sostenibilitat ambiental i transparència i participació democràtica. “Cada vegada que una escola implementa el balanç del bé comú, surten accions de millora que tria la mateixa escola, i la fundació les pot replicar a les altres. Per exemple, en una escola es va veure que podíem millorar a l’hora de treballar amb banca ètica.”
La Fedac Sant Narcís (el Pare Coll) va ser la primera escola del BC de Girona i de la demarcació: va fer el seu primer balanç del bé comú el curs 2020/21. També hi ha una Fedac Pont Major (Girona), un centre a Salt i un altre a Anglès. En l’informe de balanç del BC, al maig, la Fedac de Salt s’autoanalitza d’acord amb la matriu del BC. I hi exposa, entre altres dades, el fet que el 80% del menjar del servei de menjador és d’aliments de proximitat, que un cop a la setmana els docents fan activitats físiques grupals (estiraments, ioga o zumba), que el professorat té 30 hores anuals per a formació i que en dos cursos s’ha reduït un 60% el nombre de fotocòpies.
Alguns dels valors de les escoles Fedac –#avuiperdemà2024 és el seu lema– són la misericòrdia i compassió i la senzillesa i humilitat. Són elements molt propers a l’EBC. Batlle es refereix al tracte amb els proveïdors. “Hi ha moltes coses que no són completament noves sinó que formen part del tarannà propi, de buscar relacions a llarg termini.” Així, a l’hora de relacionar-se amb els proveïdors, s’intenta ser transparent. “He de ser molt sincer perquè si al final no m’ho pots donar, jo ho hauré d’anar a buscar, però no li dic d’un dia per l’altre: «Com que no m’ho donaves i he trobat un que m’ho donava: pam! Faig el canvi.»”
L’EBC del Fedac busca la vinculació amb l’entorn i que, d’alguna manera, “les nostres escoles siguin un centre cívic, que facilitin l’ús dels espais de l’escola a les entitats i la col·laboració dels alumnes”. També implica ser transparent amb el personal propi, amb l’alumnat, amb les famílies i una “cultura de centre o lideratge”, en el sentit que les persones treballadores tinguin els seus espais de participació i siguin escoltades. A cada centre que aplica l’EBC hi ha un equip impulsor, amb representants de l’equip directiu, personal d’administració i serveis i altres docents. La tria de l’EBC surt del claustre de docents.
Un cop explicada l’EBC a famílies, alumnes i la societat, es proposen accions de millora. A l’aula s’elaboren recursos propis en col·laboració amb altres entitats de l’EBC. A quart d’ESO, a batxillerat o en cicles formatius a l’hora de treballar l’economia s’incorpora “la llei de l’oferta i la demanda i el lliure mercat, però també la manera d’entendre l’economia del bé comú”. “Si anys enrere preguntaves a quart d’ESO per a què serveix una empresa, la resposta majoritària era per fer diners. Ara ells, quan entrin en el món laboral, sabran que hi ha alguna cosa més que empreses que busquen el benefici. Encara que n’hi hagi que busquen enriquiment, també poden aportar un producte o també donen feina. I les cooperatives són un bon model en aquest sentit [...]. L’EBC seria una possibilitat dins de l’àmbit de l’economia social. També hi trobaríem l’economia circular, que està més preocupada per la gestió de residus.” A la Fedac Sant Narcís, des d’infantil fins a batxillerat i cicles formatius, hi ha 815 alumnes.
Amb més de cent anys de vida –va néixer el 1917–, embotits La Selva va ser una de les empreses pioneres de la demarcació a interessar-se pels paràmetres del bé comú. “La tasca d’una empresa primer és aportar un valor econòmic com és el producte, però també s’ha de pensar en la persona [l’empleat] i l’entorn”, diu Xavier Albertí, director general de l’empresa. L’electricitat de la fàbrica s’obté a través de dues calderes de biomassa (amb fusta del massís de les Gavarres) i també han instal·lat plaques solars. L’empresa treballa per fer el balanç del bé comú i que sigui avalat per una auditoria.
Ajudes al personal
Embotits La Selva s’ha implicat en activitats vinculades a la cultura i la llengua del país. A més, per afavorir que hi hagi “un ambient familiar” promou la comunicació interna amb activitats com ara una revista i ajudes addicionals per als empleats. Així, Albertí esmenta “préstecs, mútues de salut o formació” a què es poden acollir les persones treballadores. Embotits La Selva, amb seu a Campllong (Gironès), té uns quatre-cents empleats. Elabora embotits, sobretot cuits, i ha obert una línia vegetariana. Una altra de les empreses que han fet el balanç del bé comú ha estat l’Institut Català del Suro de Palafrugell.
Per Susana Mota, de l’EBC Girona, la proposta és “el terme mitjà entre el capitalisme pur i dur, el lliure mercat i un campi qui pugui i un comunisme en què algú, l’Estat, ho centralitza tot”. La primera entitat del país a fer el balanç del BC va ser l’Associació Amics de la Unesco de Girona el 2023. L’EBC Girona forma part de la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines i l’Alt Maresme i col·labora amb l’Ateneu Cooperatiu Terres de Girona i el Banc del Temps del Pont del Dimoni, entre altres entitats.
